L'última pròrroga?

Sánchez volia una última pròrroga per a l’estat d’alarma d’un mes però la gradual pèrdua de suports entre els que van recolzar la seua investidura l’ha forçat a obtenir el suport de Ciutadans, com ja va succeir en la quarta ampliació, que només volia quinze dies. En principi, sembla lògic que s’ampliï l’estat d’alarma fins a completar les diverses fases de la desescalada, perquè a hores d’ara convé mantenir la coordinació en la fase final contra l’epidèmia per evitar qualsevol risc de rebrot i tampoc hi ha una alternativa per mantenir la direcció sanitària, els ERTO i el marc legal dissenyat, i caldrà veure si aquesta és l’última de les pròrrogues perquè la situació sanitària sembla que comença a estar controlada amb un descens significatiu del nombre de morts i de nous contagis i també perquè els suports parlamentaris a aquesta situació d’excepcionalitat han anat minvant fins a convertir en un problema cada negociació parlamentària per renovar-la. El Govern central manté les negociacions amb el PNB, que ja pensa en les eleccions basques convocades per al juliol, i amb els independentistes catalans, que exigeixen el retorn de competències i la recuperació de la taula de diàleg però el suport dels quals és excloent amb el de Ciutadans, i caldrà veure com acaba la negociació. Però de la mateixa forma que és necessària l’ampliació de l’alarma, també ho és reconfigurar-la i aplicar la cogovernança que havia promès Sánchez. En aquest sentit, la vicepresidenta Calvo va avançar al Congrés que aquesta última fase seria diferent, de manera que la Moncloa només mantindria la coordinació sanitària mentre que les competències de comandament únic que també tenien fins ara Interior, Defensa i Transports es tornarien a les autonomies, que també assumirien el ritme de la desescalada i el control de les fases. Una cosa lògica, perquè són les que millor coneixen les característiques del seu territori i dels seus habitants i les que estan més a sobre de l’evolució de l’epidèmia, i també seria raonable que a mesura que s’acabi l’excepcionalitat vagin recuperant les competències que va assumir el Govern central amb l’estat d’alarma. L’important ara és que s’assoleixin consensos en les matèries fonamentals i que les presses o els interessos partidistes no espatllin els esforços fets i es pugui posar punt final a aquest malson del coronavirus.