Un milió de multes

Encara que tots els polítics destaquen el nivell de civisme de la ciutadania en el compliment de les normes sanitàries, el cert és que aquesta setmana hem superat el milió de multes o, en la terminologia administrativa, propostes de sanció, per vulnerar les mesures de l’estat d’alarma, la qual cosa ens col·loca entre els països més sancionadors per sobre fins i tot d’Itàlia o França, que encara no arriben al milió de denúncies. A aquesta xifra cal afegir que s’han detingut més de vuit mil persones durant aquest període per incompliment reiterat, desobediència o resistència a l’autoritat, si bé cal valorar que en les últimes setmanes ha descendit tant el nombre de denúncies com el de detinguts, i que malgrat que sigui obligatori l’ús de mascaretes des de dijous, de moment hi ha instruccions per avisar i no sancionar si no hi ha desobediència manifesta. Amb les dades conegudes aquesta setmana, les policies locals han estat les més sancionadores, amb 369.597 fins dimecres, seguits de la Guàrdia Civil, amb 290.672, la Policia Nacional, amb 268.567, i més lluny els Mossos, amb 69.168, i l’Erzaintza, amb 12.214, però com ja va advertir el ministre Marlaska en la seua última compareixença al Congrés no totes les propostes de sanció tenen per què acabar en multa i hi pot haver casos en què el relat dels agents no sigui el correcte, quedant la decisió en mans de les delegacions del Govern estatal. En aquest sentit, col·lectius de juristes han expressat les seues reticències al marc legal aplicat per imposar aquestes sancions, que és la llei de seguretat ciutadana, impulsada pel PP el 2015, coneguda com a “llei mordassa” i que el mateix PSOE havia demanat derogar. Tot i així la casuística de les sancions és amplísima perquè la mateixa Advocacia de l’Estat assenyala que perquè hi hagi desobediència hi ha d’haver un requeriment personal i exprés al ciutadà, que evidentment no es dóna en la majoria dels casos, igual que hi pot haver interpretacions dispars sobre les sancions per no anar al supermercat més pròxim. Caldrà veure cada cas i ser conscients que pot col·lapsar-se la tramitació, i procurar que es castiguin amb rigor les conductes reprovables, les que han posat en risc la salut del col·lectiu o les que han mostrat violència, resistència o reiteració, però també admetre que les badades o els desconeixements no poden castigar-se amb la mateixa severitat.