Avancem però encara falta molt

Amb la incorporació a la fase 1 de l’àrea metropolitana de Barcelona i Madrid, tot Espanya ha entrat en la desescalada i una altra meitat, entre la qual hi ha el Pirineu lleidatà i Aran, ja està des d’ahir a la fase 2 en un procés cap a la normalització que d’acord amb el que va exposar Sánchez encara podria accelerar-se amb la reducció del temps de pas per cada fase i l’aixecament de l’estat d’alarma en algunes autonomies que tinguin més controlada la pandèmia. L’important és que el nombre de víctimes va reduint-se gradualment i ja estem en xifres similars a les de l’inici de la crisi el mes de març, malgrat que encara es manté un nombre notable de contagis o nous casos, que s’atribueixen a l’augment de les proves i a problemes metodològics i que han de controlar-se perquè serien indicatius dels temuts rebrots. Anem avançant, però convé no abaixar la guàrdia, ni tenir més pressa de la que marquin els epidemiòlegs per necessària que sigui la reactivació econòmica, perquè un possible rebrot tindria conseqüències encara pitjors. S’anuncien gestos de normalització com l’obertura amb limitacions de l’hostaleria i el comerç, les visites limitades a residències d’ancians o l’anunci que torna la Lliga de futbol o la possible obertura de cines i teatres a les comarques del Pirineu, però encara queden moltes qüestions per resoldre com la mobilitat entre zones, que amb l’actual configuració ha deixat aïllada la ciutat de Barcelona, la tornada a les aules programada per la conselleria per dilluns que ve, però que encara ha d’esquivar obstacles d’infraestructura, o la reincorporació als llocs de treball supeditada a garantir les condicions de seguretat. I sobretot hem de ser conscients que continua sent molt el que encara desconeixem del virus i la seua propagació, des del seu origen a la Xina fins a la possible immunització després de superar-lo, passant per les mutacions que pugui registrar, la periodicitat de la reaparició i fins i tot els tractaments més efectius per combatre’l o les seqüeles que deixa després del seu pas. Com diuen els experts, s’ha acabat el temps de les certeses i en la gestió sanitària i política s’ha anat actuant amb base en la prova i error amb els consegüents problemes de coordinació, que previsiblement duraran fins que arribi una vacuna que ens torni la tranquil·litat. Fins aleshores, el risc zero és impossible de garantir.