Homenatge a les víctimes

Portem més de dos mesos de dol a Espanya, i arreu del món, des que va començar el degoteig de víctimes per aquesta epidèmia desconeguda que ens ha tornat a demostrar la fragilitat de la condició humana, encara que fins ahir no comencés el dol oficial decretat pel Govern i que es va simbolitzar amb minuts de silenci a totes les institucions i centres tot i que molts ajuntaments ja feia dies que tenien les banderes a mig pal com a homenatge a les persones que han mort. El dol oficial durarà deu dies, però el de moltes famílies i de la major part de la societat es prolongarà molt més perquè les seqüeles que està deixant la pandèmia, desgraciadament, no acabaran al final de l’estat d’alarma i hi haurà conseqüències en tots els àmbits que ens recordaran la tragèdia d’aquests dies i com de desprevinguts estàvem davant del que ens ha arribat. Les xifres són punyents: 232 morts a Lleida, més d’11.000 a Catalunya, més de 27.000 a Espanya i més de 350.000 al món amb 5,5 milions de contagiats i la trista certesa que seguiran augmentant perquè en alguns països continua estenent-se el virus, tot i que a Espanya sembla que comença a estar controlat.

Està bé que hi hagi minuts de silenci, homenatges més que merescuts als que han perdut la vida i acompanyament i solidaritat amb els familiars, però no n’hi ha prou i costarà oblidar que han mort en solitud, que molts no han pogut ser atesos per falta de mitjans, que les famílies no han pogut acompanyar-los en els últims moments ni tampoc anar a donar-los l’últim adéu i tots, començant pels que ens governen, hem de fer una severa autocrítica perquè han fallat els mecanismes de protecció estatals i internacionals. Cal revisar el paper de l’Organització Mundial de la Salut, que no va detectar la gravetat de la pandèmia fins que ja estava estesa, que no va saber delimitar ni controlar-ne l’origen, cal recordar les retallades que es van fer a la sanitat pública espanyola i catalana que ara hem patit, cal analitzar com han funcionat les residències de persones grans i com hem permès que s’acumulessin els casos i les defuncions, cal preguntar-se per què no hi havia equips de protecció per als sanitaris i el personal de risc. Que ho aclareixin i rectifiquin al més aviat possible.