La fruita no en té la culpa

Els representants de 80 municipis fructícoles i de les empreses i els sindicats agraris celebraran avui un acte a Alcarràs per denunciar la campanya de desprestigi contra el motor econòmic de les nostres comarques per la imatge que s’està donant de Lleida en determinats mitjans d’àmbit català i estatal. Desgraciadament, cada any cal suportar reportatges o cròniques absolutament esbiaixades i superficials que donen una imatge de racisme a Lleida, i més concretament en la fruita de Lleida, que barregen conceptes i donen versions parcials i sense contrastar, i que hem de rebutjar i desmentir perquè no s’assemblen en res a la realitat. D’entrada, cal distingir entre les persones que treballen de forma temporal en la recollida de la fruita i les que han vingut a Lleida perquè algú els havia dit que trobarien feina i ara no en troben perquè no tenen els papers o no hi ha feina per a tothom i estan sense treball i sense sostre deambulant pels carrers de Lleida.

La relació amb els primers està regulada per mitjà de contractes ajustats al conveni vigent, i en la immensa majoria de casos compten amb allotjaments dignes facilitats pel pagès, i la millor demostració que no hi ha racisme és que alguns dels que van arribar ara ocupen càrrecs de responsabilitat en la collita o a les empreses fruiteres i que la major part dels contractats repeteixen cada temporada. Pot ser que hi hagi una minoria que no compleixi el conveni, però igual com succeeix en altres àmbits, i no es pot estigmatitzar un sector per la irresponsabilitat de molt pocs, com proven les dades d’Inspecció de Treball.

Capítol a part és el de les persones sense sostre i sense papers, que són molts menys que els temporers contractats, encara que la responsabilitat no és del pagès, sinó de la subdelegació del Govern central i la Generalitat, que han permès la seua llibertat de moviments malgrat l’alarma del coronavirus, i després de la Paeria, que evidentment ha reaccionat tard i malament sense proporcionar-los el tracte i l’atenció que es mereixen malgrat que era un problema anunciat i que encara vol agreujar el problema reclamant la regularització de tots sense pensar en l’efecte crida que provocaria i que encara podria agreujar el problema. Finalment, val a recordar que ni la Generalitat ni l’Estat tampoc han ajudat en res i que ni Lleida ni el sector fructícola han d’emportar-se les bufetades i la mala imatge.