Tres mesos d'alarma i batalla política

Avui es compleixen tres mesos de la declaració de l’estat d’alarma per part del Govern central per afrontar la pandèmia del coronavirus. Era una decisió que només s’havia aplicat una vegada des de la restauració de la democràcia i de forma molt puntual, amb motiu de la vaga de controladors aeris el 2010. En aquesta ocasió, després de sis pròrrogues, s’ha prolongat fins diumenge vinent, dia 21, quan en finalitzarà la vigència. A través d’aquesta l’Executiu presidit per Pedro Sánchez va recentralitzar inicialment les competències en matèries com sanitat, mobilitat i seguretat amb l’objecte del denominat comandament únic. Una de les seues primeres mesures va ser el tancament generalitzat de centres educatius –que algunes comunitats com Catalunya ja havien aplicat–, comerços, bars i restaurants i els negocis de la majoria de sectors. De fet, durant dos setmanes, coincidint en part amb la Setmana Santa, el cessament de l’activitat es va ampliar a tots els sectors no declarats essencials. Una vegada la pandèmia va començar a remetre, l’estat d’alarma també ha servit perquè el Govern central hagi fixat les pautes de desconfinament i recuperació gradual de l’activitat econòmica. Però més enllà de les mesures preses, l’evolució de l’estat d’alarma ha evidenciat la incapacitat de les principals forces polítiques d’arribar a acords de mínims, ni tan sols davant d’una crisi sanitària tan greu com aquesta, que alhora ha generat una crisi econòmica que presumiblement serà pitjor que la que va esclatar fa més d’una dècada.

Després del relatiu consens inicial, l’aprovació de les últimes pròrrogues al Congrés s’ha convertit en l’escenari d’una gran batalla política, tot això preparat amb els desacords cada vegada més importants entre el Govern central i els autonòmics, especialment Catalunya i Madrid. Com sempre, cada partit o govern responsabilitza l’altre de l’enfrontament, però el cert és que ha fet l’efecte que cap no ha fet gaire per buscar arribar a un punt de trobada en un moment tan excepcional, quan paradoxalment la majoria de partits demanen un gran acord europeu per afrontar la crisi. I mentrestant, els experts participants en la Trobada Empresarial al Pirineu, aquest any en format virtual, advoquen per la cooperació entre el sector públic i el privat per impulsar la recuperació, una cosa difícil si el primer està subjecte a constants vaivens.