Ajuda justa i necessària

Des de dilluns es pot sol·licitar la percepció de l’ingrés mínim vital, aprovat pel Congrés sense cap vot en contra, que està plantejat com una ajuda per a les famílies més vulnerables que pugui actuar com un salvavides davant els episodis de pobresa més flagrants. La mesura, que estava prevista al pacte entre PSOE i Podem, s’ha accelerat amb la irrupció del coronavirus, que ha multiplicat les necessitats i ha fet més urgent la seua implantació. Podran acollir-s’hi els que puguin acreditar residència legal i efectiva a Espanya l’últim any, que figurin com a demandants d’ocupació i amb uns ingressos que no arribin a la renda mínima garantida o bé que hagin vist caure els seus ingressos més d’un 50 per cent l’any en curs i la quantia de l’ajut oscil·larà entre els 462 i els 1.015 euros, segons el nombre de membres i els menors que tinguin a càrrec.

Es calcula que a Espanya se’n podran beneficiar més de vuit-centes mil llars, en les quals viuen més de dos milions de persones i a Lleida seran unes set mil famílies amb vint mil persones les que podran percebre aquesta ajuda. S’ha de valorar que la renda mínima és un projecte benintencionat que per a uns, per l’esquerra, és insuficient perquè reclamen la renda bàsica universal i no això que qualifiquen com “una renda per a pobres”, mentre que per a altres, per la dreta, consideren que pot posar en perill els comptes de la Seguretat Social, però tenint en compte l’impacte del Covid-19 en les economies de moltes famílies, la renda és més que necessària com una primera ajuda per salvar la situació i és de justícia que la societat i l’Estat ajudin els que més ho necessitin i més en aquests moments.

Caldrà veure si com ha passat amb altres projectes elogiables com la mateixa llei de dependència, s’activen els mecanismes administratius i pressupostaris perquè es pugui aplicar, que no es perdin els que necessiten l’ajuda en els marasmes de la burocràcia, que s’agilitzin els tràmits i que les rendes arribin amb la màxima celeritat als que les necessiten de veritat. També s’hauria de vetllar perquè aquesta renda no desincentivi l’ocupabilitat i la recerca de feina per la por de perdre el subsidi i també caldrà vigilar tant l’estigmatització social del perceptor com els possibles fraus, però són detalls que no entelen la justícia, la necessitat i la urgència d’aquesta renda mínima.