Caldrà reaccionar

Sense temps a acostumar-nos a la “nova normalitat”, ens trobem amb nous brots que amenacen de tornar-nos a fases anteriors i ens recorden que haurem d’extremar les mesures per conviure amb el virus i, paral·lelament, amb anuncis apocalíptics que el pitjor està per arribar i que, si hem sobreviscut al virus, serà més complicat sortir indemne de la crisi que ens seguirà fuetejant. Així, la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, advertia diumenge que “perdrem la meitat dels turistes i un de cada tres comerços catalans no tornarà a aixecar la persiana”; el Banc d’Espanya feia ahir els seus pronòstics i assegura que l’economia espanyola caurà entre un 16 i un 21,8 per cent en el segon trimestre, que ha anat pitjor que l’anterior, en el qual va començar el confinament amb una caiguda anual del PIB que pot arribar a ser fins del 15 per cent, i també ahir l’ONG Intermón-Oxfam augurava que amb la pandèmia unes 700.000 persones a Espanya cauran al clot de la pobresa, en què es poden arribar a inscriure uns deu milions de persones, entorn del 23 per cent de la població, una taxa que mai s’havia assolit en la nostra història, amb l’afegit que segons aquesta ONG els 23.000 milionaris censats han augmentat els seus patrimonis en 19.200 milions d’euros durant els dies en què ha durat l’alarma. Que vénen temps durs ho sabem tots sense necessitat de recórrer a anàlisis tan profundes, però de moment ningú proposa mesures concretes per superar la situació: els 160.000 milions d’ajuda europea anunciats es debatran a la cimera del juliol i previsiblement hi haurà més crèdits que ajuts directes; el pla espanyol contra la crisi encara no té els suports polítics necessaris malgrat que fins i tot la CEOE ha demanat al PP que se sumi al consens, i de moment continua sense haver-hi acord per a una possible pròrroga dels ERTO, que s’extingeixen dimarts que ve i han afectat 42 milions de treballadors europeus, fins a tres milions a Espanya, dels quals només ha tornat a treballar un 4% amb l’amenaça que una tercera part podria canviar l’expedient temporal per l’atur definitiu. Davant un panorama tan complicat també cal apel·lar a la responsabilitat social i col·lectiva per generar consensos, socials i polítics, per recuperar iniciatives i per anar normalitzant el treball. Si no reaccionem, el futur encara serà pitjor.