Les receptes de sempre

És sabut que els informes i recomanacions del Banc d’Espanya s’ajusten sempre a l’ortodòxia del sistema i que els seus responsables estan més preocupats per l’equilibri del dèficit o el control de la inflació que pel benestar dels ciutadans, però tenint en compte la gravetat de la situació que vivim, i que amb tanta minuciositat descriuen, podrien haver-se apuntat a fórmules més solidàries amb els que pitjor ho passen i que tendeixin a una millor redistribució de la riquesa. Ens expliquen que estem vivint la pitjor crisi, amb una caiguda del PIB que ja ha estat del 5,2 el primer trimestre i pot superar el deu en el segon, amb les dones i els joves patint les pitjors conseqüències, l’atur que pot superar el vint per cent i que el deute públic pot arribar al 114 per cent. Sense entrar en quantificacions, és una cosa que patim tots i que intentem superar amb imaginació, més treball i molt sacrifici, esperant que la iniciativa pública actuï com a recuperador de l’economia i confiant que els molts milions promesos des de les institucions europees serveixin per alleujar la situació d’autònoms, petites i mitjanes empreses i ciutadans. Però el Banc d’Espanya segueix a la seua i el que recomana és apujar impostos i reduir la despesa per rebaixar el dèficit i el deute públic i, com fa gairebé sempre, també demana reformar el mercat laboral i la Seguretat Social i mostra recels sobre l’ingrés mínim acabat d’aprovar. Segueixen més preocupats per l’ortodòxia que per les persones i els impostos que proposa apujar no són els que graven les grans fortunes, les sicavs o els gegants d’internet que tributen fora, sinó els que paguem tots: els tipus reduïts de l’IVA i els impostos especials. I respecte a la despesa, sembla evident, i així ho han anunciat governs de tots els colors, que és el moment que l’Estat injecti inversió, liquiditat i finançament a un sistema econòmic paralitzat pel coronavirus i si ha d’endeutar-se una mica més, és el moment de fer-ho perquè també les institucions europees han promès fer-ho. Podria haver recomanat el Banc d’Espanya fórmules més noves com augment de salaris per reactivar el consum o més contractació que generi cotitzacions per garantir les pensions, però continuen apel·lant a les receptes de sempre que beneficien els de sempre.