Un problema sanitari i social

Durant l’anterior confinament amb estat d’alarma, les xifres de contagi de Lleida i la seua comarca estaven segons tots els experts molt per sota de les registrades a la Catalunya central o a l’àrea metropolitana, i es va destacar el nivell de responsabilitat dels ciutadans en el compliment de les normes sanitàries. Ara, en canvi, el nivell de contagis a Lleida és el més gran de Catalunya, i s’han multiplicat amb símptomes més lleus i també entre població més jove amb el risc que entrem en progressió geomètrica i el perill de col·lapsar les instal·lacions sanitàries. Què ha canviat en aquestes setmanes? L’explicació és clara: hi ha una població flotant entorn de vint mil persones que han vingut a la campanya de la fruita, busquen feina sense trobar-ne en moltes ocasions, s’allotgen en condicions precàries i deambulen sense respectar en molts casos les normes sanitàries vigents, arribant a treballar amb símptomes del virus i fins i tot eludint controls i quarantenes. S’ha comprovat que la gran majoria de brots s’han registrat en explotacions hortofructícoles o en llocs on s’allotgen, i sanitàriament s’estan prenent les mesures pertinents com reforçar el personal mèdic, habilitar espai als hospitals i derivar els casos que no siguin de Covid a altres comarques, però continua sense afrontar-se l’arrel del problema i es plantegen mesures com el confinament per a tothom sense pensar on es confinaran els temporers o els que no tenen sostre.

S’han detectat casos de temporers que donen positiu i marxen o no poden identificar els que han tingut contacte directe amb ells, amb la qual cosa l’aïllament es fa impossible i el virus continua estenent-se i el problema ja no és únicament sanitari. Estem davant d’un problema social que exigeix una resposta coordinada de control dels focus, de generalització de tests, d’aïllament efectiu dels positius, i també de cobertura dels perjudicats, i això no ho poden fer els sanitaris. De què serveix fer un test si després, encara que surti positiu, no es pot aïllar els que han estat en contacte amb l’encomanat, ni se sap quants o qui són? No es tracta de criminalitzar ningú, però tampoc d’ocultar la realitat i aprovar mesures per a la galeria d’efectivitat dubtosa. Fan falta més mesures que les estrictament sanitàries, més coordinació i escoltar la gent que coneix el territori.