A casa de qui?

El president de la Generalitat, Quim Torra, va plantejar dimecres en la sessió de control que si per tenir símptomes del Covid “no poden anar a treballar, als temporers se’ls ha de compensar perquè segueixin el confinament a casa”. Plausible idea que hauria hagut d’aplicar, perquè hi té competències, des de l’inici de la campanya enmig de la pandèmia, però que no resol el gran dubte que es planteja des que es parla del confinament domiciliari: a casa de qui han de confinar-se? Molts dels afectats no tenen domicili, alguns han dormit al carrer, d’altres es refugien als pavellons habilitats i d’altres dormen a les instal·lacions que faciliten els contratadors, però en grups que no faciliten ni l’aïllament ni la quarantena.

El mateix cal preguntar als experts que fa dies que recomanen el confinament domiciliari per al Segrià com la gran panacea, però sense tenir en compte que bona part dels possibles transmissors ni tenen domicili, ni poden aïllar-se o explicar els contactes que han tingut i la cadena de contagis, i en alguns casos fins i tot després d’haver donat positiu s’escapen dels albergs o de centres de confinament per a positius sense que tampoc hi hagi instruments legals per retenir-los. Polítics i experts poden continuar embolicant la troca amb la hipòtesi de més confinament, que uns continuen sense descartar i d’altres diuen que no està sobre la taula, però només aconsegueixen crear més angoixa, més confusió i també més indignació a una població que es veu estigmatitzada, i fins i tot rebutjada en alguns àmbits, per falta de previsió i coordinació. Ja sabem que no hi ha solucions fàcils però cal intensificar els tests, el seguiment dels afectats i el seu aïllament efectiu, i protegir la població de més risc, però de res serveixen els confinaments, de dubtosa base legal segons el dictamen independent de la síndica municipal, si ja hi ha una transmissió comunitària i part dels agents transmissors no tenen un sostre en el qual aïllar-se.

Com va fer la Junta Clínica de l’Arnau, els ciutadans també demanem “directrius clares i urgents” perquè el problema del Segrià s’ha estès a altres zones sense que es parli allà de confinaments, i també els mitjans sanitaris necessaris i ajuts urgents a l’economia de la comarca que pateix la pandèmia, el nou confinament i la improvisació.