Mastegot a Lleida i el Baix Segre

La Generalitat va decretar el confinament i la paralització de l’activitat econòmica no essencial a Lleida ciutat i els municipis del Baix Segre –Alcarràs, Soses, Seròs, Torres de Segre, Aitona, Massalcoreig i la Granja d’Escarp– així com a Sucs i Raimat, que formen part del municipi de Lleida, a partir de la passada mitjanit. Les mesures són gairebé calcades a les de l’estat d’alarma, amb l’única excepció que es pot sortir al carrer sense restricció d’horaris, un molt pobre consol per a tots els ciutadans d’aquestes localitats. Aquesta decisió per intentar atallar l’increment d’infectats pel coronavirus té lloc al cap de vuit dies del confinament perimetral del Segrià, ordenat només hores després que la consellera de Salut assegurés que no adoptarien una mesura d’aquest tipus. Les noves restriccions arriben quan han transcendit les divergències en el si del Govern català entre JxCat i ERC sobre les actuacions a seguir per afrontar el repunt de la pandèmia i, malgrat que no suposen ni un confinament estrictament domiciliari ni s’apliquen a tota la comarca –encara que sí a la gran majoria de la seua població–, la conclusió és que la línia dura preconitzada pel president Torra ha tornat a imposar-se. La Generalitat justifica aquest nou confinament per l’augment dels nous contagis, a pesar que la consellera Vergés va apuntar que alguns indicadors havien millorat durant l’última setmana.

És cert que molts ciutadans han fet cas omís de les mesures de prevenció, però el que ha succeït ha evidenciat la falta de previsió de la Generalitat per disposar d’un sistema de rastreig per seguir i controlar els possibles brots –un element que tots els experts consideraven clau– i la seua incapacitat per adoptar mesures específiques per al col·lectiu format per desenes de milers de temporers i centenars de sensepapers que acudeixen cada estiu a intentar treballar en la campanya de la fruita.

Ara ho paguem tant a nivell sanitari, amb l’augment de contagis i hospitalitzacions, com a nivell econòmic, perquè aquest nou tancament pot tenir un efecte demolidor per a molts sectors que estaven molt tocats per l’anterior. A més, el mastegot és social i psicològic, perquè arriba només un mes després que finalitzés el confinament decretat per l’estat d’alarma. Cal insistir que la principal responsabilitat és política, no dels ciutadans.