Successió d'errors

Al cop que va representar la decisió de confinar domiciliàriament els veïns de Lleida i set pobles més del Baix Segre es va afegir ahir la confusió generada per la decisió de la jutge de guàrdia d’anul·lar l’aplicació del decret, el posterior anunci de la Generalitat que aprovaria un nou decret i la resposta del fiscal que no té cabuda cap decret llei si restringeixen drets fonamentals sense estat d’alarma. Enmig, els ciutadans afectats que seguim preocupats, desconcertats i indignats, amb uns establiments que obren i d’altres que no, sense saber què és el que s’ha de fer i una inseguretat jurídica generada pels mateixos que l’han de garantir. Plou sobre mullat perquè els lleidatans ja portem setmanes amb anuncis i decisions contradictòries i rumors de confinament que paralitzen la ciutat i les empreses i omplen d’inquietud els habitants, que veuen com els contagis per coronavirus continuen augmentant sense que es percebi una actuació eficaç per atallar el problema.

Ho va denunciar el president del Col·legi de Metges, que havia alertat de l’arribada de temporers i persones sense sostre en plena alarma que podien representar un risc i no s’hi va fer res; s’ha constatat que la majoria de brots es registren en empreses hortofructícoles i es castiga el conjunt de la població que ha complert escrupolosament les normes; les mateixes autoritats locals han reconegut que no s’aïllava eficaçment temporers o sensesostre contagiats i el seu entorn, que o bé seguien treballant o es movien per la comarca; no es va actuar quan les comarques limítrofes d’Aragó van passar a la fase 2 quan tots els lleidatans sabem de la permeabilitat dels límits provincials i que els temporers anaven d’una comarca a l’altra; es va deixar en ridícul la consellera de Salut quan se la va rectificar sobre el confinament perimetral de la comarca per discrepàncies entre els socis de govern; després s’ha vist que aquest tancament de la comarca no ha estat eficaç i s’ha constatat que falta personal mèdic i també rastrejadors dels contagis com recomana l’OMS.

La llista d’errors podria allargar-se molt més, però el pitjor és que els que prenen les decisions sembla que no coneixen la realitat de Lleida i a més ni les expliquen, ni sembla que els importin les conseqüències, ni aporten dades per convèncer-nos que són les adequades. I la culpa ja no és de Madrid.