Una altra travessia del desert

Ja tornem a estar confinats a Lleida ciutat i set localitats del Baix Segre, una vegada resolt l’embolic judicial que hauria estat fàcilment esmenable sense perdre dos dies després de la setmana de confinament perimetral, que pel que sembla no ha servit per a res, sense més novetats que una modificació tècnica en l’acord del consell executiu i l’habilitació d’una carpa als Camps Elisis perquè els temporers que dormen als pavellons de la Fira tinguin un domicili on puguin estar confinats. Una cosa que també hauria pogut habilitar-se des del primer moment per trencar la cadena de contagis i facilitar la feina dels rastrejadors, que segons el nou coordinador Anti-Covid són suficients, mentre que la majoria d’epidemiòlegs opinen el contrari. Ens toca ara afrontar una nova travessia del desert per a petites empreses, ciutadans i autònoms, amb una sensació d’indefensió que no pal·lien les successives compareixences de consellers que, com la portaveu Budó, generen més confusió dient que “no estem davant d’un confinament estrictament domiciliari, però demanem a la gent que no surti de casa si no és estrictament necessari”, i amb una aplicació encara més difícil per als que no tenen casa i prioritzen el salari a la salut pública. I com passa sempre davant d’una desgràcia, sigui pandèmia com ara o incendis o inundacions mesos enrere, arriben promeses d’ajuts immediats per part de l’administració, després de reconèixer la mateixa consellera Chacón que “el teixit econòmic i productiu del Segrià és a l’UCI”.

Les experiències viscudes, i la més pròxima és la de la Conca d’Òdena, ens recorden que els ajuts arriben tard i malament, més en forma de crèdits que endeuten més pimes i autònoms ja endeutats que com a ajuts directes, però se segueix repetint la història i el vicepresident Aragonès promet 6,5 milions d’euros el mateix dia en què la patronal del comerç adverteix que només al seu sector les pèrdues setmanals seran de vuit milions d’euros i no inclou la resta de sectors damnificats. Ja portem cinc mesos de pèrdues i cap administració, ni l’estatal, ni la catalana, ni tampoc la municipal amb l’alcalde, resignat a transmetre i donar suport a les decisions que arriben de Barcelona, es planteja deixar de cobrar impostos per unes activitats paralitzades pel virus però també per la falta de mesures adequades.