El millor homenatge

L’Espanya oficial amb els reis al capdavant, el govern i tots els presidents autonòmics, inclòs Torra, va retre homenatge ahir a les més de 28.000 persones que han perdut la vida víctimes del coronavirus i va mostrar el seu agraïment als treballadors dels sectors essencials, representats per la infermera supervisora de l’hospital Vall d’Hebron Aroa López amb un emocionat missatge molt allunyat dels tòpics tradicionals en aquests actes. Estan bé tots els actes de reconeixement a les víctimes i més que merescuts els homenatges als sanitaris i tots els treballadors que han mantingut viu el país en aquests moments difícils, però veient la situació que patim a Lleida, a Barcelona o a Aragó amb rebrots que poden engrossir la llista de víctimes, semblen una mica prematurs aquesta mena d’homenatges que poden transmetre l’efecte que la situació està tancada i l’estadística també. Al marge de l’Espanya oficial, fa dies que la societat real reconeix l’abnegada tasca dels que han cuidat els malalts i acompanyat els moribunds i, com va dir Aroa, “ens hem hagut d’empassar les llàgrimes” i desesperar-nos perquè els nostres padrins morien sols, perquè no hi havia resposta per als malalts, perquè faltaven mitjans per atendre’ls i protegir-se, perquè molts sanitaris han entregat la vida per salvar els altres. I veritablement no hi ha prou homenatge per a aquesta generositat i aquest sacrifici que desgraciadament encara hauran de continuar.

Estan bé la cerimònia i el tribut, però el millor reconeixement que podem brindar als que han caigut és investigar i depurar el desastre de les residències de gent gran; corregir els errors comesos en aquest sector perquè els nostres avis siguin atesos com es mereixen; reclamar que hi hagi prou mitjans per a la sanitat pública, que ha anat patint retallades pressupostàries mentre es finançava el deute dels bancs; exigir que els hospitals tinguin personal i recursos per atendre emergències com aquesta, i planificar la resposta davant de rebrots tan previsibles com el que patim a Lleida. Són qüestions que en bona mesura estan a les mans dels que ahir participaven en la cerimònia del Palau Reial i els que seguim l’acte des de la distància ens donaríem per satisfets que aprenguessin la lliçó i prenguessin les mesures perquè una tragèdia com la que hem viscut no es repetís. Seria el millor homenatge.