Ara la Noguera i Barcelona

Com era de témer, la taca del virus continua estenent-se i ahir s’anunciaven mesures restrictives a Barcelona i dotze municipis de l’àrea metropolitana, a la Noguera i a tot el Segrià a l’entendre que hi ha una forta transmissió comunitària, en paraules de la consellera Vergés. Ja no estan els brots controlats com es deia abans de començar el confinament perimetral del Segrià i s’apel·la a la responsabilitat dels ciutadans abans de prendre mesures més dràstiques amb el risc, com també advertia l’alcaldessa de Barcelona, que podem arribar tard. El primer que crida l’atenció és que amb la decisió presa ahir tenim dos nivells de restriccions: un per a Lleida i sis municipis amb el tancament del comerç, tret de cita prèvia, i l’hostaleria excepte servei a domicili i confinament perimetral, i un altre per a la resta del Segrià, la Noguera, Barcelona i l’àrea metropolitana, on es restringeix l’aforament de bars al 50 per cent mantenint taules i terrasses i únicament es recomana no sortir de la zona. Per què aquestes diferències que afegeixen confusió quan el que han demanat els mateixos facultatius són directrius clares, concretes i ben explicades si hi ha transmissió comunitària a les àrees referides? S’està complint el confinament a Lleida quan el mateix alcalde reconeix que hi ha gent que continua dormint al carrer, la carpa per acollir els sensesostre continua buida i les persones sense sostre que dormen al pavelló de la Fira segueixen deambulant pels carrers de la ciutat?

El president del Col·legi de Metges de Catalunya, Jaume Padrós, explicava ahir que el confinament és l’última mesura, “és la resposta d’un país pobre” i el que han fet altres països és anar a buscar el virus per combatre’l, no esperar que s’estengui, una cosa que exigeix més rastrejadors, més proves aleatòries entre població jove que pot ser asimptomàtica però conviu amb població de risc i una política comunicativa clara.

Un fet en el qual coincideixen la majoria d’epidemiòlegs que han reclamat més rastrejadors i més proves, i després un aïllament efectiu, cosa que evidentment és complicada en determinats àmbits socials i que necessita mesures complementàries però que és imprescindible. Pot ser que ens hàgim relaxat encara que la immensa majoria de ciutadans ha complert i continuarà complint les normes, però també falten directrius clares.