Més eficàcia i menys retòrica

Encara que sigui des de posicions antagòniques i probablement involuntàries, el rei d’Espanya i el president de la Generalitat ja tenen una altra cosa en comú: els dos demanen unitat quan els interessa. Ho va fer Felip VI en l’homenatge a les víctimes del Covid la setmana passada i també ho va fer Torra dissabte després de l’anunci de noves restriccions per a Barcelona i la seua àrea, el Segrià i la Noguera, i més enllà del recurs retòric que representa en els dos casos, crida l’atenció que qui va discutir totes i cada una de les decisions de Madrid en la gestió de la crisi i que donava per fet que ho farien millor apel·li ara a la unitat entorn de les seues decisions. Des de Lleida també podem demanar-li claredat per evitar el jeroglífic permanent en el qual estem amb el diferent nivell de restriccions i de confinaments com el perimetral del Segrià que va arribar entre contradiccions i s’ha aixecat sense que ningú expliqui si ha servit de res o equitat per evitar que l’hostaleria de Lleida i sis pobles del Segrià es vegi abocada al tancament mentre a la resta de la comarca o a Barcelona es permet l’obertura amb limitació d’aforaments, o previsió per no arribar tard al problema dels temporers, o més mitjans per disposar de rastrejadors o instruments jurídics per poder confinar realment les persones sense sostre que han donat positiu.

Està molt bé apel·lar a la unitat, sempre que no es confongui amb adhesions infrangibles que és el que semblen demanar, i entenent-la com el resultat d’una informació prèvia, d’escoltar totes les opinions, de consensuar les mesures a prendre, de comunicar-les amb rigor, claredat i transparència i fins i tor de vetllar perquè es compleixin, evitant astracanades com recomanar que no se surti de Barcelona i a continuació provocar cues a les autopistes de sortida cap a la platja o la muntanya. I posats a demanar, benvinguda sigui la unitat, però sobretot en aquests moments cal reclamar eficàcia, que s’adoptin mesures que serveixin realment per combatre el virus, per evitar-ne la propagació, per atendre els contagiats i també per compatibilitzar les garanties sanitàries amb la supervivència de l’economia. I si cal demanar ajuda, es reclama sense que per això trontolli l’autogovern, i si cal exigir més sacrificis a la ciutadania, es fa d’una forma directa i transparent, ja que el govern hi és per prendre decisions i no apel·lar a voluntarismes.