Plats trencats

Unes quatre-centes persones es van manifestar ahir a la plaça Sant Joan i davant de la Paeria per protestar pel tancament dels seus establiments que només poden obrir per al servei a domicili i expressar gràficament que no volen pagar els plats trencats d’aquesta crisi. La protesta podria ser extensible al comerç limitat a les obertures amb cita prèvia o al conjunt de la ciutadania de Lleida i a sis pobles més del Baix Segre sotmesos a un confinament, certament lax a la pràctica, però que no pot sortir dels límits urbans. El problema, una vegada més, és que no s’ha informat amb claredat i, sobretot, que s’apliquen mesuradors diferents respecte a altres zones de Catalunya que pateixen problemes similars i fins i tot més greus si ens atenim a la taxa reproductiva del virus, molt més alta a Barcelona i la seua àrea metropolitana, i fins i tot als contagis malgrat el repunt de casos anunciat ahir.

Mentre a Barcelona les restriccions es redueixen a recomanacions i es manté l’obertura en comerç i hostaleria amb limitació d’aforaments, aquí s’ha optat ras i curt per la prohibició de sortir i pel tancament de bars i restaurants amb el consegüent desastre econòmic per al sector que intentava aixecar el cap després del tancament durant tota la primavera. Potser té la culpa l’hostaleria del repunt de casos patit al juliol com es desprèn de l’ordre de tancament? Sembla evident que no i que hi ha altres factors determinants sobre els quals no s’ha actuat amb la mateixa fermesa, i continuem veient pels carrers de Lleida grups de persones sense sostre que van des dels pavellons de la Fira al centre històric, o concentracions de joves que fan botellón en determinades zones sense més problemes.

Es poden acceptar sacrificis quan hi ha una informació clara i s’argumenten les mesures, però aquí es va optar pel confinament de Lleida i el Baix Segre sense més explicacions que la picabaralla amb la justícia i sense valorar que hi ha algun poble afectat, com la Granja d’Escarp, que no té cap cas i continua confinat. I a més, ens trobem sense ningú que ens defensi amb una Paeria més preocupada per seguir els argumentaris de partit que d’atendre els legítims interessos dels sectors afectats i els seus ciutadans, que han hagut de manifestar-se perquè el tinent d’alcalde demani, al novè dia, que es flexibilitzin les restriccions. Tard i malament.