Despropòsit rere despropòsit

El més reconegut poeta de Lleida, Màrius Torres, va posar el títol de La ciutat llunyana a una de les seues principals creacions. Aquesta definició per a la capital de Segrià i sis municipis de la comarca, confinats en l’actualitat com cap altra zona europea, segueix plenament vigent en aquesta època preocupant i incerta. I ahir vam tenir un altre exemple palmari. A les 13.30 hores, el perfil a Twitter del departament de Salut publicava una sèrie de mesures per contenir el brot de Lleida ciutat, Aitona, Alcarràs, la Granja d’Escarp, Seròs, Soses i Torres de Segre i, entre aquestes, figurava que es limitava l’aforament dels establiments d’hostaleria i restauració al 50% i a les terrasses era necessari mantenir la distància de 2 metres.

Així, tot apuntava que es permetia la reobertura d’aquests establiments, atenent d’aquesta manera les reiterades reclamacions i crítiques del sector. A l’intentar confirmar la informació, fonts oficials van assenyalar que es tractava d’un error i van agrair que els ho comuniquéssim. Al cap de mitja hora, el tuit va ser esborrat, però a mitja tarda en van fer públic un altre recordant les mesures correctes d’estricte confinament per als set municipis citats, malgrat que amb un nou error: el text assenyalava que vigien des de les 0.00 hores del dia 13 quan, després del veto judicial, no es van aplicar fins a les 16.00 hores del dia 15.

Aquesta nova informació va ser suprimida minuts després. En circumstàncies normals, aquest cúmul de despropòsits tindria el seu espai a la secció Privat de l’última pàgina, però en la situació actual, en la qual per exemple la reobertura de piscines de clubs esportius és gairebé una proesa, suposa més que un error més o menys graciós i es converteix en una nova prova de la desconsideració, menysteniment i oblit amb què la Generalitat ha relegat bona part de Ponent, i especialment el Segrià i la seua capital, en aquesta crisi. Només fa falta recordar com va ser anunciat el confinament perimetral d’aquesta última comarca el dia 4 de juliol, hores després de descartar-ho rotundament.

Davant d’aquests menyspreus reiterats que estigmatitzen els lleidatans, no és d’estranyar que, per exemple, Bèlgica hagi prohibit als seus ciutadans viatjar explícitament a Lleida, la qual cosa dóna una idea del prestigi que ens estem guanyant d’una forma totalment immerescuda i per culpa d’una gestió política nefasta.