Les piscines, imprescindibles

La ciutat de Lleida compta amb uns 140.000 habitants que, com tothom sap, s’estan fèrriament confinats fins dimecres, si no hi ha canvis substancials, com ho estan també els de sis municipis més del Segrià. Aquest confinament, a part de prohibir l’obertura de bars i restaurants, vetar la sortida i entrada a les poblacions tret d’deen casos especials i laborals, i limitar l’accés als comerços, també ha comportat en el cas de la capital que es mantinguin tancades les sis piscines municipals ubicades en diferents barris. Aquesta situació contrasta amb la de tres dels municipis “tancats” (Aitona, la Granja d’Escarp i Seròs), que la setmana passada van obrir aquests recintes lúdics, així com amb la dels quatre clubs privats de la ciutat (CN Lleida, CT Urgell, CT Lleida i Sícoris), que des de dissabte, i després de múltiples reivindicacions, ofereixen aquest equipament als 14.000 associats. És a dir, només el deu per cent dels veïns tenen accés a aquest servei que, en una ciutat de l’interior com és Lleida i amb un clima extrem tant a l’estiu com a l’hivern, s’hauria de considerar de primera necessitat absoluta.

La Paeria ha reiterat en diferents ocasions que “estudia” l’obertura d’aquests recintes, però sense precisar quan, i hi ha constància que alguns mantenen les piscines sense aigua. Així mateix, és preceptiva la petició al Procicat i tampoc queda clar que s’hagi cursat. Si les previsions meteorològiques no fallen, avui mateix la ciutat i el Segrià, així com altres comarques lleidatanes, experimentarà un augment notable de les temperatures que podrien fregar o superar els 40 ºC en la que seria la primera onada de calor de l’estiu. Davant d’aquest anunci, no seria acceptable que la gran majoria de veïns, que no poden o no volen ser socis d’un club, no tinguin l’opció de refrescar-se en un equipament municipal amb les restriccions lògiques en la situació de crisi actual. L’única solució proposada de moment per mitigar la calor extrema és donar a conèixer una relació de “refugis climàtics” de la ciutat, eufemisme que es refereix simplement als carrers i avingudes amb ombra, als quals s’afegiran demà alguns espais tancats. El rigor de l’estiu a Lleida requereix alguna cosa més que aquests “refugis”.