Desconfinats a mitges

Passades dos setmanes de confinament a Lleida i sis pobles del Segrià, que va arribar després d’una picabaralla amb la justícia, i al cap de 25 dies del reconfinament amb tancament perimetral per a la comarca del Segrià, que va arribar després d’haver-lo descartat el dia anterior la consellera de Salut, es va anunciar ahir l’aixecament de les restriccions a la mobilitat i la suavització de les limitacions a l’activitat comercial de manera que es podrà recuperar amb el 50 per cent de l’aforament i es permet a l’hostaleria l’obertura de terrasses fins a les dotze de la nit sense superar la meitat de l’aforament, amb limitació de les reunions fins a deu persones. La bona notícia és que l’evolució dels brots ha permès aquesta limitada relaxació i la constatació que la situació sanitària està millorant, encara que, com insisteixen des de Salut, seguim amb una ocupació alta dels hospitals i risc de transmissió sanitària del virus.

Cal mantenir l’alerta, no relaxar-se malgrat que hi hagi menys restriccions i seguir els reiterats consells que llancen les autoritats sanitàries: ús obligatori de mascaretes, rentat freqüent de mans i manteniment de les distàncies de seguretat evitant aglomeracions i reunions massives, una cosa que els ciutadans de Lleida i els sis pobles afectats han anat seguint com la resta de catalans. El que no té justificació és el bloqueig econòmic al qual han estat sotmesos dos sectors bàsics per a l’economia de la zona com és l’hostaleria i el comerç, als quals semblava culpar-se de l’agreujament de la situació al Segrià quan és evident que hi havia altres components i que s’han sentit castigats amb unes mesures més dures que altres zones on per exemple la taxa de reproducció era més elevada.

Però les mesures adoptades són un pal·liatiu absolutament insuficient per a l’hostaleria, que a Lleida no soluciona res amb les terrasses després de mesos de letargia de la qual serà difícil sortir, amb unes pèrdues considerables i unes seqüeles econòmiques, socials i fins i tot psicològiques de què serà complicat recuperar-se. No cal lamentar-se del passat, sinó mirar cap al futur, demanar més flexibilitat en les obertures i les administracions hauran d’ajudar Lleida, les seues empreses i els ciutadans, a sortir del pou en què estem, i els lleidatans compatibilitzar la vigilància sanitària amb la recuperació no només econòmica, sinó també de l’autoestima.