Turisme d'estar per casa

La decisió de la Gran Bretanya d’imposar una quarantena als qui arribin al país des d’Espanya costarà quatre milions d’euros a les comarques de Lleida. La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat del sector turístic, malgrat ser un dels motors que impulsen l’economia lleidatana. La meteorologia adversa i l’estacionalitat eren, fins ara, els enemics a batre, però el Covid-19 ha suposat una crisi sense precedents. La primera prova de foc va ser haver de tancar tots els establiments del sector del lleure, l’hostaleria, així com les estacions d’esquí quan es va decretar l’estat d’alarma al març. Tres mesos i mig a la corda fluixa fent equilibris per sobreviure. La reobertura va ser només una il·lusió, perquè després del rebrot al Segrià es van imposar noves restriccions i es van produir moltes cancel·lacions, malgrat que aquesta segona onada de casos no va afectar el Pirineu. Els estrangers només suposen el 18% de tots els turistes que rep la demarcació, però en un moment tan delicat ningú es pot permetre el luxe de renunciar a cap visitant. Per això ha caigut com una gerra d’aigua freda que Bèlgica hagi prohibit viatjar a Lleida als seus ciutadans. L’estiu passat van visitar la demarcació uns 3.500 veïns d’aquest país, que no són pocs.

Més dolorós seria que els francesos fessin cas de les recomanacions del seu Govern i no travessessin la frontera sud. Ni més ni menys que un 40% dels turistes estrangers que trien Lleida són gals. A la Val d’Aran, principals receptors d’aquests visitants, estan tranquils perquè són, majoritàriament, de comarques occitanes, coneixen la situació sanitària del Pirineu i és més difícil que deixin de venir per por. Estaria bé prendre nota de com en un any molt complicat, si se salven els mobles serà pel visitant de quilòmetre 0, que permetrà arribar a un 80% d’ocupació. De la mateixa forma que la pandèmia ha fet augmentar de forma exponencial la compra directa als productors locals, estaria bé tenir en compte als establiments de casa a l’hora de reservar les vacances. Tot sembla indicar que el virus ens tindrà en una muntanya russa fins que s’aconsegueixi l’esperada vacuna i caldrà recórrer a la solidaritat perquè, entre tots, puguem tirar endavant.