EDITORIAL
Una pregunta pendent
Lluny de solucionar el problema, els successius tallafocs que buscaven impedir que l’actuació del rei emèrit escatxigués la institució monàrquica, petició de perdó després del viatge a Botswana, abdicació, retirada d’assignació o ara abandó del país, s’han convertit en argument de pes per plantejar-se’n la pervivència. Les monarquies que han sobreviscut a les arrels medievals ho han fet perquè s’han adaptat als nous temps i han reforçat el paper com a símbol del país, com a institució de servei als ciutadans, i sobretot per l’exemplaritat dels seus representants, de manera que fossin valorats, acceptats i en alguns casos fins i tot estimats, i que a més resultaven útils per a l’estructura de l’Estat i el seu funcionament. Seria mesquí negar que la monarquia espanyola ha jugat un paper positiu durant la Transició i és evident que Joan Carles va saber fer oblidar l’origen franquista de la seua designació i va apostar per la democratització del país convertint en “joancarlistes” molts republicans, però també és evident que en els últims anys de regnat ha tornat a la pitjor tradició dels Borbons. Amb una vida dissipada en viatges i caceres mentre els espanyols passaven la pitjor crisi econòmica, va permetre les corrupteles del seu gendre, que ha acabat a la presó, i ell mateix es va convertir en sospitós de pràctiques irregulars com el cobrament de comissions o la disposició de fons en paradisos fiscals. Ha dilapidat l’exemplaritat exigible al símbol de la monarquia i la mateixa institució es veu ressentida quan falla el pilar que la justifica i li dóna sentit davant dels ciutadans. Per salvar-la s’ha recorregut als tallafocs per intentar deixar fora de perill la imatge de l’actual monarca, però també està faltant transparència, i així la renúncia a l’herència va arribar amb l’inici de la pandèmia, i quan ja s’havia publicat en diaris estrangers. Ara la sortida del rei emèrit tampoc ha merescut més explicacions als ciutadans, considerats súbdits en una concepció vuitcentista del règim que no és sostenible en aquests temps. Amb el seu exili a la República Dominicana, o onsevulga que hagi anat, no se soluciona el problema, ni la fallida de confiança que ha provocat, i tampoc s’assegura l’estabilitat que suposadament hauria d’oferir la institució. Més d’hora que tard cal preguntar als espanyols si volen monarquia o república.