L’hostaleria, castigada

La conselleria de Salut ha decidit mantenir el tancament de l’interior de bars i restaurants de Lleida i sis pobles del Segrià després de la reunió del Procicat al constatar que malgrat la millora dels últims dies es manté un alt risc de rebrot. De poc han servit les peticions de l’alcalde de Lleida de la setmana passada, del primer tinent d’alcalde, que va insistir dimarts, i de tots els alcaldes dels pobles del Segrià afectats que van demanar l’obertura de l’interior de bars i restaurants encara que fos amb limitacions d’aforament com la resta de Catalunya. No han demostrat gaire capacitat de convicció, ni de pressió perquè Lleida i els sis pobles no fossin els únics de Catalunya que tenen l’interior de bars i restaurants tancats. Una restricció que no s’ha traslladat ni a l’àrea metropolitana ni tampoc a les comarques del Vallès, amb alguns indicadors similars i altres de pitjors, com per exemple la taxa de reproducció efectiva del virus, que a Lleida ha baixat fins al 0,6, per sota de la mitjana catalana, en 1.02, i també per sota de la que tenen al Vallès Occidental, 1,7, o l’Oriental, on gairebé arribaven a dos i estaven procedint a cribratges massius per buscar nous focus. El Procicat ha donat més importància al risc de rebrot i és qui pren les decisions, però es manté el mateix dubte plantejat quan es va decidir la restricció: és l’interior dels bars i restaurants la zona de més risc per a possibles nous contagis i rebrots només a Lleida? Ha de fer-se pagar a aquest sector que a Lleida hi hagi hagut més focus? Tots volem la màxima seguretat per a la nostra salut i per això aplaudim que es tanqui l’empresa fructícola que tenia positius treballant, però sembla exagerat castigar l’hostaleria de Lleida per una situació de la qual no és responsable. I parlem de pèrdues milionàries, perquè des que es va decretar l’alarma al març a penes han pogut obrir l’interior dels bars i restaurants de Lleida durant cinc setmanes, i amb limitacions d’aforament al 50 per cent. De poc serveix que puguin instal·lar terrasses tenint en compte la nostra climatologia i les mateixes característiques de l’hostaleria local, perquè el gruix del negoci es fa a l’interior i són unes deu mil famílies les que veuen perillar el futur dels seus establiments malgrat haver pres totes les precaucions necessàries quan han pogut obrir.