Corregir errors

Espanya ja s’ha convertit en el país d’Europa occidental amb més casos de Covid, 309.855 infectats, i supera el Regne Unit, que continua sent el que suma més defuncions, 46.498, segons el recompte de la universitat nord-americana Johns Hopkins. L’evolució de la pandèmia amb un centenar de nous rebrots a Aragó, Madrid, Euskadi o Catalunya durant l’última setmana fa que una vintena de prestigiosos especialistes es preguntin com és possible que Espanya es trobi en aquesta situació. La qüestió se la plantegen a la revista The Lancet, la més veterana i prestigiosa d’investigació científica, i expliquen com la taxa de morts per cent mil habitants a Espanya se situa en 61, per sobre de països comparables com Itàlia, que registra 58, França, 45, o Portugal, amb només 16, i demanen una avaluació integral dels sistemes de salut i assistencial per preparar el país davant de noves onades de Covid, sense entrar en retrets polítics i partidistes, sinó buscant una anàlisi per entendre el que ha passat i evitar que es torni a repetir. Segons l’opinió d’aquesta vintena d’especialistes, els índexs de contagis i mortalitat no es corresponen amb el nivell de la sanitat espanyola, i citen com a qüestions que s’han de corregir les carències a les residències, el retard en la presa de decisions, la falta de mitjans o els problemes de coordinació. També demanen que s’aprengui dels errors i que s’aprofitin bé les altíssimes capacitats que té el sistema. Sembla una proposta assenyada que no hauria de caure en sac foradat perquè és evident que hi ha aspectes millorables en la gestió de la pandèmia, des de les estadístiques fins a la disponibilitat de recursos humans i materials, i són veus autoritzades les que proposen esmenar errors. I de la mateixa manera que es demana aquesta auditoria independent de la gestió de la pandèmia, també caldria impulsar un paral·lel per combatre la crisi econòmica, perquè si els resultats sanitaris són millorables respecte a Europa, també ho són les dades econòmiques, ja que hem patit una caiguda del PIB considerablement més notable que la de França, Itàlia o la Gran Bretanya sense que serveixi d’excusa la major dependència espanyola del sector serveis. Ni que s’emparin en la dicotomia entre la salut i l’economia, perquè els resultats en els dos camps han estat dolents a Espanya. Caldrà esmenar-ho i, si fa falta, aprendre dels països que ho han fet millor.