Prudència amb les vacunes

El president rus, Vladímir Putin, anunciava ahir el registre de la primera vacuna contra el coronavirus desenvolupada pel país. Segons el mandatari, la vacuna russa és “eficaç”, ha superat totes les proves necessàries i permet aconseguir una “immunitat estable” davant el Covid-19. L’aprovació es produeix sense esperar els resultats de la fase 3 de l’assaig clínic, que comptaria amb milers de participants i que inclourà persones de Rússia, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Segons l’agenda russa, la producció de la vacuna podria començar a principis de setembre i l’administració, a l’octubre, si bé des de l’abril l’elit russa ja hauria estat rebent dosis de la vacuna. Davant d’aquest anunci a bombo i platerets, l’escepticisme dels experts ha estat generalitzat. Així, l’OMS ja s’havia mostrat cauta respecte a la seua eficàcia i a la possible administració a curt termini, a causa del temps necessari perquè les vacunes passin per totes les proves abans d’aplicar-se. Alguns fins i tot afirmen que és possible que no resulti segura ni eficaç. El mateix Anthony Fauci, director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Contagioses dels EUA, qüestionava les presses de Rússia al declarar que esperava que “realment” estiguessin provant la vacuna abans d’administrar-la. En l’actualitat hi ha 166 vacunes contra el Covid-19 en desenvolupament, 29 de les quals estan realitzant assajos amb humans. Entre les més avançades es troben les que duen a terme la Universitat d’Oxford amb AstraZeneca, la de la farmacèutica Moderna, la desenvolupada per la col·laboració entre BioNTech i Pfizer o la candidata de Sinovac que s’està provant actualment a Indonèsia i el Brasil. La vacuna russa no es trobava entre les candidates més desenvolupades per a l’OMS.

Tothom espera una vacuna que pugui frenar aquest malson, però les presses són sempre males conselleres i més quan hi ha en joc bilions de dòlars, el prestigi científic i el dels països que primer la comercialitzin i implantin. I el que és més important, la vida de milers de persones i la recuperació econòmica i social de tot el planeta. L’OMS ha de custodiar aquest procés i no deixar que la urgència pugui posar en perill la ciutadania, sigui del país que sigui.