Tota la veritat

Ahir es va commemorar el tercer aniversari d’una de les tragèdies que més durament han colpejat la societat catalana en els últims anys. Els atemptats jihadistes de les Rambles de Barcelona i de Cambrils continuen molt presents tant en la memòria col·lectiva com en el dia a dia de les famílies de les 16 víctimes mortals i els 166 ferits amb què es va saldar aquelles sagnants jornades del 2017, que van tenir el seu preludi amb l’explosió d’un xalet d’Alcanar. L’homenatge d’ahir a la capital de Catalunya, encara que solemne, no va poder ser massiu a causa de les condicions que imposa el control de la Covid, però la cinquantena de pròxims als morts que van ser-hi presents van voler fer-se sentir per reclamar, una vegada més, que aflori tota la veritat del que va ocórrer els dies previs als atacs.

Perquè recordem que encara no s’ha celebrat el judici i que els tres que s’asseuran al banc no seran acusats, si no hi ha un gir de guió, d’assassinat ni per la Fiscalia ni per algunes parts com la Generalitat o l’ajuntament barceloní, malgrat que en aquest últim cas podria canviar d’estratègia. Per la seua part, les acusacions particulars consideren que la seua actuació, tot i que no directa en els atemptats però imprescindible per cometre’ls, ja que es van encarregar de fabricar els explosius o transportar-los, ha d’implicar la petició de penes més dures i la presó permanent revisable. Hi ha encara moltes llacunes, especialment pel que fa al protagonisme del que va ser imam de Ripoll i la seua relació amb el CNI, que haurien de ser aclarides sense que això s’hagi d’interpretar com un desmantellament de l’estructura dels serveis d’intel·ligència i dels cossos policials, el treball dels quals és bàsic i imprescindible perquè no es repeteixin barbàries com la de fa tres anys.

És imprescindible per als qui van perdre éssers estimats que aquest judici se celebri al més aviat possible i amb totes les garanties que s’acusarà amb la contundència que la situació requereix. Per desgràcia, no servirà per tornar-los els éssers estimats, però almenys ha de tancar una terrible etapa vital i convertir-se en una espècie de bàlsam per mitigar el seu dolor i perquè quedi patent que s’ha impartit justícia.