Garanties per tornar a l’escola

El conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Bargalló, es va reafirmar ahir en el nou pas cap a la normalitat que suposarà el curs escolar presencial. El representant del Govern va deixar clar que “l’inici del curs està garantit” i que s’emprendrà el 14 de setembre. També va treure ferro als problemes que pugui suposar el màxim de 25 alumnes per aula, la necessitat de comptar amb més professors i altres eventualitats que, en molts casos, estan “ja previstes”, i en d’altres, es debaten amb Salut. Entre les controvèrsies a aclarir figura l’ús de les mascaretes, cosa sobre la qual el dirigent adverteix que, “segurament”, els estudiants de més de 10 anys l’hauran de portar a classe, almenys en “alguns territoris”. Vivim temps de canvis constants provocats per una crisi sanitària mundial sense precedents des de la “grip espanyola”, que entre el 1918 i el 1919 va infectar una tercera part de la població d’aquell moment i que va matar més de 50 milions de persones a tot el món. La medicina ha avançat molt des d’aleshores i, gràcies a això, científics i epidemiòlegs confien que la vacuna posi fi a l’actual sagnia de morts –gairebé 800.000 a dia d’avui–, més d’hora que tard. Però les certeses al cent per cent no existeixen i, mentre arriben els remeis, hem de conviure amb el coronavirus i el retorn a les aules és una necessitat emocional, cultural, social i econòmica de primer ordre. Els actuals cribratges massius, la menor pressió sanitària que pateixen els hospitals i el major control dels casos i les seues cadenes, a banda de més coneixements i planificació, fan preveure una tardor menys dramàtica que la primavera i, per tant, no existeix avui una causa major que impedeixi obrir els col·legis. Amb totes les mesures de seguretat necessàries, amb menys alumnes per aula, i amb assessorament mèdic continu en cada centre, però oberts. Sens dubte, la responsabilitat més gran perquè això sigui possible recau en l’administració, però pares, mestres i alumnes han de contribuir que aquest començament sigui al menys traumàtic possible, de la mateixa manera que no és només responsabilitat del personal sanitari evitar la propagació de la Covid-19. Els governs posen les normes, l’arbitratge i el material estructural, tècnic i humà, però és la ciutadania amb la seua responsabilitat personal, amb l’objecte del bé comú, la que ha de completar la cadena de prevenció

perquè tot vagi bé.