EDITORIAL
Una cosa és dir i l’altra, fer
Dos mesos després de posar-se en marxa la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), un dels assoliments clau de Podem en el govern de coalició amb el PSOE, amb prou feines s’han processat el 19% de les sol·licituds i la gran majoria de les reconegudes són per reconversions d’ofici. La situació sembla que s’allargarà, igual que la gestió dels ERTO, per moments caòtica i amb greus retards en els cobraments, o de les prestacions per a empleades de la llar. I no rebre l’ingrés pot empitjorar la situació d’extrema pobresa que precisament busca combatre. Entrant al detall, s’han rebut gairebé 750.000 sol·licituds, segons el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. D’aquestes, se n’han analitzat 143.000 (el 19%), de les quals una mica més de 80.000 s’han reconegut, 36.500 s’han denegat –sobretot a l’excedir els nivells de renda i patrimoni– i 25.800 estan pendents que s’adjunti documentació. Aprovar lleis socials, com la de Dependència, la d’Igualtat de Gènere i ara l’Ingrés Mínim Vital, dóna molts titulars i suports inicials, però la burocràcia, la falta de pressupostos, de personal o de prioritats polítiques per desenvolupar el que s’ha acordat fa que en la majoria dels casos aquestes progressistes mesures es quedin a mig camí. Persones que moren amb la dependència aprovada i sense cobrar-la, dones maltractades sense seguiment policial o judicial i ara milers de persones confiades a cobrar un mínim per menjar i subsistir veient com es queda en foc d’encenalls el que s’havia anunciat. La política porta anys amb més continent que contingut i la desafecció i el populisme creixen precisament per aquesta contradicció entre promeses i realitat.La crisi del BarçaParlar de futbol amb la pandèmia en ple rebrot sembla superficial, i ho és, però aquest esport mou milions, tant d’euros com de persones, i la pèssima gestió de Josep Maria Bartomeu al capdavant del Barça és a dos passos d’allunyar el millor jugador de la història, Leo Messi, del Camp Nou. Seria un desgraciat colofó a la millor època del barcelonisme, tant en joc com en títols.