Les visites, un bàlsam imprescindible

Aquesta setmana, l’organització Metges sense Fronteres feia públic un informe demolidor, amb l’explícit títol de Poc, tard i malament, sobre l’afectació de la pandèmia als geriàtrics espanyols. Aquest document detalla que en aquests centres van morir 27.359 persones entre el 6 d’abril i el 20 de juny, que representen el 69% del total de víctimes mortals per Covid-19 a tot Espanya en l’esmentat període. Per a l’ONG, que durant els mesos més durs de la crisi sanitària va donar el seu suport a més de 500 equipaments per a la tercera a edat, aquest estremidor balanç revela una desatenció als grans a causa de greus problemes tant del model de gestió de residències com de coordinació entre les diferents Administracions competents i empreses gestores, principalment quant a l’assistència sanitària i cures dignes que s’han de brindar en coordinació amb els centres d’atenció primària i els hospitals. “El resultat va ser l’abandó a les residències de les persones més vulnerables a la Covid-19, la gent gran, i la desprotecció del personal que els cuidava”, conclou l’informe. Per sort, la situació actual no és tan dramàtica i el control en els centres i l’atenció als geriàtrics, tant pel que fa als usuaris com al personal laboral, són molt més correctes. Per això, i atenent el nou protocol posat en marxa per la conselleria de Salut, la interrelació entre residents i familiars és molt més activa si la situació de cada centre ho permet. En aquest sentit, de les 34 residències de les comarques lleidatanes consultades per aquest diari, setze ja permeten les visites presencials, vuit més ho faran la setmana vinent i una desena segueixen tancades com a mesura de prevenció davant l’alt risc de rebrots. Avui, a les pàgines anteriors, donem compte en primera persona de com han viscut i estan vivint alguns usuaris la situació de pandèmia. En la majoria de casos i malgrat reconèixer el bon tracte rebut, els ingressats coincideixen a assenyalar que la falta de contacte amb els seus éssers estimats ha estat el pitjor amb diferència. Cert és que la tecnologia, amb les videoconferències, ha fet possible una comunicació visual que anys enrere era impensable. Però el contacte humà és insubstituïble i en població vulnerable com la que ens ocupa pot convertir-se en un bàlsam que potser sigui més saludable que les mateixes medecines.