EDITORIAL
La dignitat de la vellesa
El cas del vídeo vexatori del geriàtric Mossèn Homs de Terrassa ha arribat a la Justícia. La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert diligències d’investigació “per si la seua gravetat objectiva pogués tenir rellevància penal”. La Fiscalia pren en consideració el maltractament i la vexació a una resident d’avançada edat, segons es veu al vídeo que es van gravar dos treballadores i van penjar després a la xarxa social Instagram. «S’observa –diu l’informe jurídic– que una de les treballadores donava menjar a l’anciana mentre proferia contra ella expressions vexatòries, tals com “va, obre la puta boca ja, home, vella rondinaire». L’obertura de diligències va coincidir amb l’anunci realitzat per la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, que l’executiu català té intenció de personar-se com a acusació en la causa que s’obri contra elles. Les dos empleades del centre, que és de titularitat pública, han deixat els seus llocs després de firmar dilluns una carta de renúncia, segons va explicar la mateixa Vergés. Les execrables imatges obliguen, a més de l’inexcusable acomiadament de les dos, a una revisió serena però contundent del funcionament de molts geriàtrics. Primer, la gran majoria d’auxiliars de les residències han tingut una actitud més que exemplar cap als padrins que cuiden en aquesta crisi sanitària; a Lleida tenim molts exemples de cuidadores que s’han tancat als centres per evitar contagis. Segon, han suportat el pes de custodiar la Covid sense el reconeixement que ha fet la societat a metges i infermeres i, tercer, els seus sous són baixíssims per la tasca que fan i la professionalitat que el col·lectiu en conjunt ha demostrat en aquesta pandèmia. Dit això, Benestar, que va haver de deixar en mans de Salut el control de la Covid a les residències per la gravetat de la situació i el descontrol inicial de la gestió, segueix tenint les competències per custodiar el bon funcionament d’aquest servei, cada vegada més essencial per a la nostra gent gran. Els geriàtrics no poden ser un negoci per a la diversificació de grans o petites empreses, són un dels pilars bàsics de la societat del benestar. Assegurar una vellesa digna als nostres padrins era, és i serà encara més en el futur una obligació de primer ordre per a qualsevol govern, i emparar i controlar el personal a càrrec d’aquesta tasca és absolutament prioritari.