EDITORIAL
Estat d’alarma i territoris
La majoria dels governs autonòmics, que reclamaven mesures legals que els permetessin prendre decisions per confinar un poble o un determinat barri sense que els jutges els les frenessin perquè afectaven drets fonamentals, rebutgen majoritàriament ara la proposta del president Sánchez de sol·licitar un estat d’alarma territorial, al qual l’executiu donaria suport. Les autonomies demanaven un instrument legal, però sense arribar a la declaració de l’estat d’alarma, que molts consideren una situació d’excepció que ha de ser l’últim recurs. Tots prefereixen que el desgast polític que aquesta demanda comporta, per les pèrdues econòmiques que ocasiona, l’assumeixi una altra administració. I aquesta falta de determinació política va ser la que va impedir confinar Madrid a primers de març, malgrat que des del primer moment va ser el principal focus de contagi, i continua a dia d’avui obstaculitzant l’aïllament urgent que requereixen alguns sectors d’aquesta comunitat, que porta dies amb els contagis incontrolats. Espanya segueix encapçalant els índexs de rebrots de tot Europa i de la mateixa manera que Catalunya no ha tingut cap problema a confinar territoris i dictar duríssimes mesures de prevenció, de vegades fins i tot de forma massa generalitzada com en el cas de Lleida, altres territoris es neguen a assumir la pressió econòmica i social que aquestes actuacions dràstiques comportaran i continuen sense controlar la corba. S’ha d’intentar unir control de l’epidèmia i economia, però no a qualsevol preu.Un adéu imperdonableLa més que probable sortida de Leo Messi del Barça és la història d’un final anunciat que la incapacitat de l’actual junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu no ha sabut evitar. Ningú està per sobre del club, ni tan sols el millor jugador de la seua història, i probablement de tots els temps, però Bartomeu no és el Barça, és simplement el representant temporal dels socis que no es mereixen, igual que el jugador, aquest final. La falta de direcció esportiva i institucional ha provocat aquesta crisi i l’única solució són les eleccions de forma immediata.