Els joves i el coronavirus

Més del 60 per cent dels positius dels brots de Covid-19 actius a Espanya són joves i asimptomàtics, assegurava Margarita del Val, viròloga del CSIC a mitjans de juliol. “Això és bo perquè no hi ha tanta gent que emmalalteix però alhora és problemàtic perquè vol dir que la transmissió és silenciosa”, afegia. A partir d’aquestes dades, la criminalització d’aquest sector de la nostra societat va començar a estendre’s com la pólvora, fins al punt que tant Fernando Simón com Josep Maria Argimon, responsables de la salut pública d’Espanya i Catalunya, respectivament, han fet diverses crides a la conscienciació del col·lectiu per frenar la corba de contagis. En primer lloc, s’ha de tenir en compte que la propagació que facin del virus no és per naturalesa espontània o perquè la Covid-19 tingui especial incidència en ells, és simplement perquè de la mateixa manera que els brots de coronavirus van cessar immediatament quan ens vam quedar tots a casa a partir del 14 de març, a mesura que vam tornar a sortir al carrer i a socialitzar-nos, els casos van augmentar i els joves, per necessitat vital, surten més. Per tant, la culpabilització no és el camí per aconseguir més conscienciació i prevenció de la franja d’edat que va des de l’adolescència fins a la trentena. El que correspon és donar-los protagonisme. Ells són els que més patiran la crisi econòmica que es derivarà de la sanitària i, per tant, han de saber que de la seua responsabilitat i implicació pengen molts sectors del demà. Ells són la solució, no el problema. L’única forma, doncs, de frenar el creixent nombre de casos de contagis quan la setmana que ve tothom s’incorpori a la feina i a partir del 14 de setembre obrin les aules és l’autoresponsabilitat de tots i de totes les edats. La individual, perquè tots i cadascun de nosaltres podem i hem de complir al peu de la lletra les normes sanitàries: mascareta, higiene de mans, distanciament i reducció d’interaccions socials. La laboral, les empreses han de posar totes les mesures perquè els treballadors puguin desenvolupar la seua tasca sense posar en perill la seua salut ni la dels altres i, per descomptat, la de les diferents administracions polítiques i sanitàries, que han de vetllar perquè tant el retorn als col·legis com les diferents activitats culturals, esportives o de qualsevol altre àmbit tinguin un protocol ajustat a la lluita contra el virus.