Les eleccions no poden esperar

La tardor que ve es prepara calenta i no només per la Covid i els rebrots, ni per la tornada a les aules, a priori problemàtica tant pels possibles contagis com pels recels que professors i alguns pares mostren davant les mesures de precaució que s’han pres fins ara als col·legis. El Govern de la Generalitat fa mesos que està a mata-degolla, tant per la gestió de la pandèmia com per totes i cadascuna de les decisions que es prenen des de l’administració. JxCat i ERC, a més, tampoc estan d’acord en el full de ruta que s’ha de seguir per aconseguir la independència de Catalunya. Els primers advoquen per una confrontació amb l’Executiu de Madrid per forçar al més aviat possible un pacte de mínims amb l’Estat que pugui satisfer la majoria parlamentària d’aquest país, que ha votat en reiterades ocasions a favor de la cota màxima d’autogovern i ha defensat al carrer aquesta reclamació històrica. Per la seua part, els republicans comparteixen el mateix objectiu, però veuen prioritària la taula del diàleg oberta amb PSOE i Podem per no tornar a forçar la màquina fins al punt que més persones i representants públics acabin de nou a la presó i el bucle no s’acabi. Per si aquesta falta d’unitat no fos suficient, els postconvergents s’han declarat la guerra entre ells. L’última excusa és per l’ús de la marca electoral JxCat, que ara ostenten els afins a Puigdemont, i sota la denominació de la qual han format un nou grup polític. El Partit Demòcrata ha portat als tribunals JxCat, pel que consideren apropiació indeguda d’aquestes sigles, i els seguidors del 130 president de la Generalitat han contestat amb una cadena de baixes del PDeCAT, entre les quals del mateix Carles Puigdemont i la majoria de consellers. Iniciada ja la lluita fratricida, toca amb més urgència que mai que l’actual president, Quim Torra, convoqui les eleccions al Parlament. El país no pot esperar més a conèixer quina és l’opció majoritària que els catalans prefereixen per afrontar amb garanties d’estabilitat els difícils reptes de l’immediat futur. La crisi sanitària portarà moltes conseqüències econòmiques i socials, i Catalunya requereix un govern fort que pugui prendre les decisions internes i externes que millor representin la voluntat majoritària dels seus ciutadans. Torra demana no nomenar un substitut quan l’inhabilitin, quan té a les mans evitar-ho convocant comicis.