La baixa dels pares amb nens aïllats

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, van assegurar ahir que el Govern espanyol està disposat a dur a terme un canvi normatiu perquè els pares amb fills que hagin de passar una quarantena perquè han estat en contacte amb un nen malalt o donin positiu tinguin una baixa laboral retribuïda. No pot ser d’una altra manera, i encara que falta la lletra petita i accelerar aquest canvi, el curs arranca el dia 14, la improvisació del Govern central i les informacions contradictòries que s’han anat donant sobre aquest tema tan crucial per a la tornada a les aules és del tot lamentable. Quan això s’aprovi, que encara no ho està com bé va precisar ahir el president Torra, faltarà concretar també qui donarà aquesta baixa, perquè la sanitat pública està prou col·lapsada pel coronavirus. Hi ha coses que han d’anar modificant-se en relació amb l’expansió de la pandèmia i que és impossible planificar al cent per cent abans, però aquest assumpte tan bàsic per a les famílies sí que hauria d’haver quedat tancat fa molt. Massa improvisacions.

CaixaBank i els diners públics Les accions a la borsa de Bankia es disparaven ahir un 33% i les de CaixaBank, un 12,37% després de confirmar totes dos entitats que negocien la seua fusió. La unió d’aquests bancs, tercer i quart del sector financer espanyol, donaria origen a una entitat amb actius per valor de 650.000 milions d’euros, unes 6.600 sucursals (4.400 l’entitat d’origen català i més de 2.200 l’entitat nacionalitzada) i una plantilla conjunta superior als 51.000 empleats (gairebé 35.600 CaixaBank i uns 16.000 Bankia), la qual cosa propiciaria significatives sinergies. Segurament el Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya deuen estar contents, però que més de 20.000 milions de tots els espanyols, dels quals Bankia només n’ha tornat 3.000, vagi a mans privades és qüestionable. Primer perquè aparca l’oportunitat d’una banca pública més ètica i social. Segon, perquè llasta la competència, i tercer, perquè que l’Estat tingui veu i vot en aquest gegant és objectable.