La Diada de la pandèmia

La pandèmia i la contenció social a la qual obliga i la desunió evident dels àmbits independentistes comporten que la Diada Nacional de Catalunya que celebrem avui sigui de les més descafeïnades dels últims anys, en què el creixent suport als partits independentistes l’havien convertit en una autèntica demostració al carrer del múscul nacionalista. Ara, amb la prioritat de vèncer la Covid, que tantes vides s’ha endut i que tant mal està causant a l’economia i a les capes més vulnerables, els actes en record d’aquell 1714 en què Catalunya va perdre els seus furs en mans de Felip V queden en l’àmbit simbòlic i de petit format, com l’unitari d’ahir a Lleida, l’institucional de la Generalitat i Parlament o els que es portaran a terme avui. L’independentisme té en els propers mesos envits de primer ordre, com les mateixes eleccions al Parlament, que a tot estirar se celebraran al febrer o al març, i la taula del diàleg amb el Govern espanyol. Els dos seran primordials per decidir el camí que l’independentisme català emprèn per al seu encaix o desencaixament a Espanya i d’aquests dos esdeveniments depèn bona part del futur de tots els catalans.

Guanyen els ajuntaments El PSOE va negociar fins a última hora un acord que li permetés salvar el decret llei dels romanents dels ajuntaments, pel qual les corporacions locals cedien a l’Estat els seus estalvis a canvi de rebre diners d’un fons de 5.000 milions. Aquest decret llei, acordat per l’Executiu i els representants socialistes de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), s’ha convertit en la primera gran derrota parlamentària del Govern de coalició amb Podem que presideix Pedro Sánchez, ja que a més de l’oposició de PP, Cs i Vox, ha comptat amb el rebuig d’ERC, JxCat, Bildu, BNG, Compromís i tots els minoritaris que el van fer president. Una derrota que és un avís per a la negociació de pressupostos però sobretot una victòria del món local, que va veure retallar la seua despesa amb el PP i que ara el PSOE no ha sabut rescabalar.