Les bombolles esclaten

Un total de 62.796 alumnes d’Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i FP de les comarques de Lleida tornaran demà a les aules després de sis llargs mesos. Comença un curs escolar atípic i ple d’incògnites en el qual pares, docents i estudiants coincideixen en la necessitat de recuperar la normalitat, encara que això serà missió impossible. Garantir el dret a l’educació en plena pandèmia ha obligat els centres a fer deures aquest estiu. És innegable que s’ha treballat dur per crear itineraris segurs perquè els diferents cursos no es toquin, per organitzar torns d’entrada i sortida que evitin aglomeracions, buscar espais alternatius per esponjar el centre... Però aquest esforç d’última hora, malgrat que doni l’anhelat aprovat al setembre, té gust de poc. Les associacions de pares no entenen com s’ha esperat tant a l’hora de planificar un retorn a les aules que ja se sabia que seria complex. De fet, van més enllà i demanen tres protocols perfectament definits segons si la crisi sanitària afecta de manera lleu, mitjana o greu per no continuar improvisant. El departament d’Educació insisteix que la clau són els grups bombolla, a més de mascaretes per a majors de sis anys i higiene de mans, però a ningú se li escapa que els grups suposadament estancs són una mera idea abstracta. Quan soni el timbre la bombolla explotarà. Germans pertanyents a diferents grups –i fins i tot de diferents centres– conviuran entre ells i amb els seus familiars que, al seu torn, s’interrelacionaran amb companys de feina, cercle d’amistats, etc. Tampoc inspira gaire confiança que entre el 20 i el 25% de centres escolars de Lleida superin la ràtio considerada ideal, o que un 8% dels docents demà no es reincorporaran al seu lloc de treball perquè estan de baixa.

Tampoc s’ha resolt què passarà amb els pares que hagin de fer front a la quarantena dels fills. S’ha parlat de baixes i de permisos, però no s’ha concretat res. Sense cobertura legal, cada vegada que s’hagi d’aïllar un grup es crearà un problema afegit per a les famílies, més si tenim en compte que ahir mateix Argimon demanava que en la mesura que sigui possible els avis no anessin a recollir els néts al col·legi. Caldrà armar-se de paciència.