El curs més incert

S’han obert les aules i els alumnes de primària i secundària han tornat a les classes sis mesos després que es decretés l’alarma, i amb una reobertura simbòlica al juny, però ningú sap com serà el curs que hem començat, ni pot garantir que discorri amb la normalitat amb què s’ha iniciat. D’entrada, és positiu que s’hagin obert les aules perquè l’ensenyament, i més als esglaons inicials, ha de tenir un component presencial, que faciliti la socialització i l’aprenentatge, i més després de l’experiència del curs passat, que va mostrar les carències que continuem tenint amb l’ensenyament telemàtic. S’ha fet un esforç per adoptar les mesures de seguretat necessàries, per reduir els grups, per evitar massificacions a l’entrada i sortida de classe, i fins i tot en els esbarjos, per ampliar els espais i evitar els possibles contagis, però és evident que amb aquesta pandèmia no existeix el risc zero, ni per a alumnes, ni per als professors, ni per a cap altre sector de la societat. Com repeteixen els experts, caldrà conviure amb el coronavirus, i en conseqüència extremar les mesures de seguretat i totes les prevencions possibles, però tot i així és evident que les ràtios d’alumnes per classe segueixen sent elevades, que sobretot en zones urbanes les instal·lacions són insuficients per garantir la separació, i que caldrien més professors. També sabem que desgraciadament hi haurà brots perquè seguim amb una situació epidemiològica complexa i perquè així ha succeït en altres països que ja han obert les escoles. Un informe de la Universitat Politècnica i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol adverteix que en els primers dies del curs poden arribar a tancar-se una de cada trenta aules de primària i una de cada quinze a Secundària per possibles brots, partint de la incidència que la pandèmia té a les diverses franges d’edat, però també afegeix que la immensa majoria són asimptomàtics o passen la malaltia amb símptomes lleus. L’objectiu és que aquests brots es detectin en grups reduïts que puguin ser controlables i que s’evitin cadenes de contagi massives, i es recull l’experiència dels casals d’estiu, on es va controlar la situació. Ningú diu que hagi de ser fàcil gestionar una situació tan complicada, però com han fet altres sectors caldrà redoblar esforços perquè l’arrancada del curs era una assignatura obligatòria i pendent.