Els diners dels ajuntaments

Els ajuntaments espanyols tenen estalviats des del 2012 una quantitat entorn dels 15.000 milions d’euros, corresponents als superàvits dels successius exercicis des que es va aprovar la llei d’estabilitat pressupostària, coneguda com llei Montoro, que obligava els consistoris a aprovar els seus comptes amb equilibri o superàvit pressupostari. El problema és que ara, amb la pandèmia de la Covid, ha tocat als consistoris, com a administració més pròxima, afrontar unes despeses extraordinàries per a les quals no disposen de liquiditat, amb l’agreujant que tampoc poden tocar els romanents d’exercicis anteriors. Des d’Hisenda, que també té problemes de liquiditat, es va plantejar la cessió d’aquests romanents a l’Estat a canvi d’un finançament global de 5.000 milions amb càrrec als pressupostos del 2021 i tornar la resta en un termini de deu anys. La proposta va ser tombada al Congrés en una derrota històrica del govern de coalició perquè els ajuntaments que no gaudien de superàvit, majoritàriament de grans ciutats, s’hi van oposar frontalment, i perquè els altres consideraven ridícul que no poguessin disposar del romanent fruit de la bona gestió més que en una part mínima i que la resta es tornés en deu anys. Hisenda ha rectificat i prepara un nou decret en el qual suprimeix el límit de despesa per a aquest exercici, i probablement el vinent, perquè els consistoris puguin dedicar el seu superàvit a les partides extraordinàries derivades de la Covid i atendre les inversions pendents, cosa que pot suposar una injecció d’uns tres mil milions als ajuntaments de diners que ja eren seus. No aclareix el possible ús dels romanents d’exercicis anteriors, ni tampoc contempla el fons de 400 milions per pal·liar les pèrdues que han patit els consistoris en el transport públic, i malgrat que és una rectificació tampoc està assegurada la convalidació parlamentària perquè els ajuntaments sense superàvit continuen reclamant ajuts directes. La situació és conseqüència d’una visió paternalista i tutelar de l’administració central respecte als ajuntaments, que majoritàriament han demostrat sobrada capacitat de gestió, i d’una llei Montoro que ja va ser polèmica en el seu moment i hauria de ser derogada. És absurd que els ajuntaments no puguin disposar dels seus diners ni tan sols en una situació tan excepcional com la que vivim.