El primer banc espanyol

Les que en el seu moment van ser les dos primeres caixes d’estalvis d’Espanya, a Catalunya i a Madrid, han aprovat fusionar-se per convertir-se en la primera entitat bancària del país i la desena d’Europa, en un procés de concentració afavorit pel Banc Central Europeu, que sempre ha recomanat dimensionar les entitats per afavorir-ne la rendibilitat, considerablement més baixa en les entitats espanyoles, i la seua resistència davant de possibles crisis. Els respectius consells, amb Criteria i la Fundació La Caixa en un cas i l’Estat en un altre com a accionistes majoritaris, han aprovat la fusió sobre la qual feia temps que s’especulava amb algun intent fallit, i naix un gegant financer que administrarà el 31 per cent dels crèdits que es concedeixen a Espanya, disposarà del 28 per cent dels dipòsits i comercialitzarà un de cada quatre fons que funcionen al país. Entre els reptes de la nova entitat hi haurà, a banda dels propis del sector com els baixos tipus d’interès, el canvi de model bancari o la digitalització, un d’específic que és la devolució dels fons públics injectats a Bankia per al seu rescat, que ascendeixen a 24.000 milions, dels quals només se n’han recuperat fins ara 3.300, i la gradual desaparició de l’Estat a través del FROB de l’accionariat de la nova entitat. Encara que s’ha presentat l’operació com una fusió, és evident que hi ha una diferència de mides i fins de solvència que la converteix a la pràctica en una absorció per part de CaixaBank, que serà la marca de la nova entitat per raons òbvies, tenint en compte els problemes judicials que encara arrossega Bankia, que desapareix com a marca deu anys després de la seua creació al fusionar-se sis caixes d’estalvis, i amb Criteria, propietat al cent per cent de la Fundació La Caixa, com a primer accionista de la nova entitat, amb un 30 per cent del capital. I com és inevitable en aquestes operacions, hi haurà un tancament de sucursals per evitar duplicitats, i també ajustaments de plantilla que poden afectar prop de deu mil treballadors dels 51.000 que tindrà la nova entitat, amb prejubilacions i acords pactats. Caldrà veure si amb aquesta ampliació CaixaBank continua reduint el seu caràcter català i el vell esperit de caixa vinculada a dipositants i clients de tota la vida, però sembla evident que a mesura que guanya dimensió també trasllada el seu àmbit a l’esfera internacional.