Segona onada

Ha arribat la tardor i ahir mateix la Unió Europea advertia que la situació epidemiològica en alguns països suposa un risc creixent per als sectors més vulnerables al coronavirus i per als treballadors sanitaris, i exigia una actuació immediata i específica per atallar el preocupant increment de casos que es registra. És una advertència clara i directa a Espanya, que registra el nombre de contagis més elevat d’Europa, encara que fora del continent hi hagi més casos i defuncions als Estats Units, el Brasil i Rússia, amb especial referència a la situació de Madrid. En aquesta comunitat s’està tardant a reaccionar i és possible que hi hagi hagut certa relaxació, però el cas és que en aquests moments ha assolit una taxa de 755 contagis per cada cent mil habitants, que supera la registrada en els moments més durs de la pandèmia entre el març i l’abril i que obligaria a mesures més estrictes que pel que sembla no començaran a aplicar-se fins dilluns amb la intervenció de l’Exèrcit. A la resta de comunitats, la tendència també és a l’increment de casos, amb una taxa superior a cent en totes excepte a Astúries, si bé les més poblades tret de Madrid, Catalunya, Andalusia i València no arriben a la taxa 200 i sembla que tenen la situació més controlada.

L’avantatge respecte a la primera onada és que ara es fan moltes més proves perquè al març tot just es detectaven entre el deu i el 20 per cent dels casos mentre que ara s’arriba al 70, i que el nombre de decessos és sensiblement inferior perquè els contagis són menys virulents i en conseqüència la pressió hospitalària no és tan aclaparadora com a la primavera. Malgrat tot, estem en un moment decisiu perquè Madrid està funcionant com un agent difusor a les comunitats veïnes i perquè el nivell de contagi a les escoles pot créixer més del que s’esperava. Cal reclamar mesures estrictes en els casos de més propagació del virus, com ja vam patir a Lleida, exigir que les administracions apliquin els criteris sanitaris recomanats i si fa falta arribar als confinaments perimetrals i insistir en el fet que la població sigui conscient del risc en el qual vivim i eviti aglomeracions i contactes socials. Estem lluny d’acabar amb el virus i la nova normalitat continua exigint sacrificis de tot tipus si no volem veure’ns abocats a nous confinaments que serien nefastos en tots els àmbits.