Esperada... i desproporcionada

No retirar uns llaços grocs i una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat demanant la llibertat dels presos independentistes. Per aquesta raó, que podria considerar-se pràcticament trivial, Quim Torra passarà a la història al convertir-se en el primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat després de ser condemnat per desobediència. El Tribunal Suprem va fer pública ahir la sentència que ratifica l’emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que l’aparta de la presidència del Govern català, alhora que li prohibeix presentar-se com a candidat a qualsevol càrrec electe durant un any i mig. La resolució condemnatòria era més que previsible després que, durant el judici del mes de novembre passat, Torra reconegués en tot moment que no havia atès els requeriments de la Junta Electoral Central de retirar la pancarta i llaços grocs, però això no és obstacle per considerar-ho totalment desproporcionat, ja que la infracció comesa podria haver estat considerada com una simple falta administrativa que hauria de portar una pena de multa. Però la sentència ha donat un nou exemple de la judicialització de la política en una etapa convulsa, la qual cosa no farà més que accentuar la desafecció social i la desconfiança en la Justícia de bona part de la societat.

A més, a la pràctica, el que comporta és que el Govern català es quedi en funcions fins que es convoquin els nous comicis, que no es podran celebrar fins a principis del l’any que ve. I això passa enmig d’una crisi sanitària mundial, que requereix la màxima efectivitat de les institucions per fer front als estralls que, a nivell humà, social i econòmic, està causant la Covid-19. Seran, doncs, uns mesos vitals per lluitar contra les presumibles noves onades de la pandèmia, i a Catalunya s’afrontaran amb un executiu dèbil i unes forces polítiques que, vulguin o no, de ben segur centraran part dels esforços a assegurar-se uns bons resultats electorals. S’obre, per tant, un futur incert i uns mesos inquietants, amb uns comicis que, segons Torra en el seu discurs al Palau després de rebre la sentència, han de ser plebiscitaris “per confirmar el mandat de l’1-O”.