Bon inici i mal anunci

Amb l’inici del curs educatiu apuntàvem que l’obertura de les escoles era un pas fonamental, per complicat que fos, per a la normalització de la vida ciutadana en la batalla contra el coronavirus, i un signe que es pot i s’ha de compatibilitzar l’activitat quotidiana amb la prevenció davant de la pandèmia, i tres setmanes després de la tornada a les aules es pot avançar que no hi ha hagut més problemes a les escoles que els generats en la resta d’activitats. Com era previsible, s’han registrat brots que han obligat les comarques de Lleida a tancar tres guarderies i algunes aules, però en general s’ha superat el repte i el 98 per cent dels alumnes catalans ja van a classe presencial, i s’ha recuperat certa normalitat. Evidentment, ha estat gràcies a la comunitat educativa, que ha pres les mesures pertinents per crear grups estables, establir torns i complir les mesures sanitàries, malgrat les dificultats que comportava, la falta d’infraestructures i la persistent amenaça del virus, que com mostren les estadístiques segueix vigent i amb tendència a l’alça en algunes comunitats, però no per la incidència de la vida escolar. Però aquesta evolució positiva fa més incomprensible el decret del Govern central anunciant ja a l’inici de les classes que la repetició del curs tornarà a ser excepcional, que no hi haurà un nombre límit de suspensos i fins i tot que serà possible obtenir el títol d’ESO i de Batxillerat amb matèries suspeses.

Encara que deixa la decisió final i la regulació en mans de les autonomies, sembla un anunci precipitat, incoherent perquè poden produir-se discriminacions, i sobretot antipedagògic, perquè ja llança a l’inici del curs el missatge que es podrà passar de curs al marge de l’esforç que es faci, del que s’hagi après i del nivell que s’assoleixi. Pot ser que si no es controla l’evolució de la pandèmia calgui tornar a aplicar aquestes mesures que ja es van aprovar per al curs passat, però és contradictori que just quan s’ha pogut començar el curs amb tota la il·lusió del món des del ministeri s’asseguri que es podrà avançar de nivell sigui quin sigui el resultat acadèmic. Va contra el mateix esperit de l’ensenyament; algunes autonomies ja s’han mostrat en contra d’aplicar aquest criteri, i es pot esperar que l’evolució de la pandèmia permeti que a les escoles es mantingui el nivell d’exigència.