Sanitat i innovació, sectors clau

L’actual pandèmia del coronavirus és la prova del nou que el pressupost que es destina a sanitat i innovació, amb els controls adequats, no és una despesa, sinó una inversió que cal reforçar en la mesura possible. I les conclusions de l’informe elaborat per 29 experts sobre com s’ha de transformar el sistema sanitari català, després que la Covid hagi evidenciat les seues limitacions, van en aquesta línia. Així, advoca per una inversió global de 5.000 milions en cinc anys perquè el finançament de la sanitat assoleixi el nivell d’altres països europeus. L’únic lleidatà que ha format part d’aquest comitè, el metge Oriol Yuguero, aposta per aprofitar per a això els 140.000 milions que la Unió Europea ha assignat a Espanya dins dels fons de recuperació de la crisi econòmica originada per la Covid. Des que els líders europeus van segellar el pacte per activar aquests fons, representants de gairebé tots els sectors econòmics, de les comunitats autonòmiques i dels ajuntaments han reclamat poder disposar d’una part del pastís. No hi ha dubte que el seu repartiment serà complicat i generarà múltiples discussions, però la sanitat i la investigació haurien de figurar entre els destinataris prioritaris. Un país amb un bon sistema sanitari i que aposti per la innovació serà molt menys vulnerable a aquest tipus de pandèmies i a la crisi que se’n deriva.

A més, en termes estrictament econòmics, aquests sectors generen més valor afegit que altres que ara tenen un pes més gran a nivell global. Paradoxalment, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, sanitat i investigació van ser dos dels àmbits que van patir més retallades arran de l’anterior crisi. Les modestes millores pressupostàries dels últims anys no han estat suficients per revertir aquesta situació, la qual cosa explica tant les dificultats que hi ha hagut per afrontar el coronavirus com el malestar existent entre els professionals sanitaris, amb la vaga ja protagonitzada pels MIR en les últimes dos setmanes i l’anunciada pels metges de l’Atenció Primària. D’altra banda, comptar amb un sistema sanitari que doni incentius als metges que treballin en zones rurals i de muntanya, o que potenciï la telemedicina, contribuiria al tan reivindicat reequilibri territorial i beneficiaria la majoria de les comarques de Lleida.