EDITORIAL
Pacte per evitar mals majors
El subministrament d’aigua potable a Lleida està concedit a l’empresa Aqualia, amb la qual la Paeria té firmat un contracte que es va prorrogar el 2012 per dinou anys amb la previsió d’un increment de tarifes per compensar les obres que afrontava la concessionària. Es van fer part de les obres i estan compromeses les pendents i es van aplicar les pujades en els dos primers anys, però no en els següents, per la qual cosa a finals del 2019, l’empresa concessionària va presentar una reclamació per escrit de 12 milions com a pas previ a una reclamació per via judicial per incompliment de contracte. El plet es podia guanyar, com sosté JxCat, encara que CiU es va abstenir a la votació del 2012, o es podia perdre amb el consegüent trencament per a les depauperades arques municipals i dos dels socis de govern amb el suport del PSC han optat per la prudència per aplicar una pujada esglaonada en tres anys i intentar resoldre el conflicte amb Aqualia. No és una bona notícia l’increment de tarifes d’un servei bàsic com l’aigua, encara que tingui una repercussió limitada en el consumidor domèstic, però s’ha optat pel mal menor i tant ERC com el Comú han aparcat la seua pretensió de municipalitzar el servei, mentre que el PSC ha acceptat amb lleialtat un pacte que pot evitar mals majors i que pot ajudar a concloure un conflicte generat en el seu mandat.
800.000 llocs de treball
L’endemà que s’incrementés la previsió del dèficit públic fins a l’11,7 per cent, el president del Govern central va comparèixer per anunciar un pla de recuperació que preveu la creació de 800.000 llocs de treball i que els ajuts comunitaris serviran per recuperar 2,5 punts del Producte Interior Brut cada any fins al 2023 que durarà el pla. A hores d’ara ja estem curats de promeses grandiloqüents amb la creació de milers de llocs de treball, però s’ha de valorar positivament que es disposa de 140.000 milions d’euros concedits per la UE per als pròxims sis anys i que s’han incrementat els límits de despesa perquè sigui l’administració la que actuï com a motor de la recuperació.