Entrepussar amb la mateixa pedra

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anul·lat les restriccions de mobilitat imposades pel ministeri de Sanitat a la capital i nou municipis més a l’entendre que suposen “una ingerència en els drets fonamentals sense una habilitació legal que l’empari”. És a dir, que no es pot impedir la sortida dels ciutadans si no hi ha un estat d’alarma que permeti restringir els drets com va passar en el primer confinament. S’ha repetit la història que vam viure a Lleida el 12 de juliol quan la jutge d’instrucció número 1 va anul·lar el confinament de la ciutat i nou pobles més de la comarca decretat hores abans per la Generalitat. Es va reparar l’anul·lació amb un decret de la Generalitat i un debat jurídic en el qual uns donaven suport al respecte als drets fonamentals i d’altres qualificaven l’anul·lació com un disbarat jurídic perquè érem davant un moment d’excepcionalitat i la situació sanitària justificava el confinament partint de la llei general de Salut Pública i fins i tot es va arribar a parlar d’ingerència judicial en l’autonomia sanitària catalana. Ara s’ha repetit la situació però afectant la capital de l’Estat, amb un xoc entre l’Estat central i l’autonomia madrilenya amb els jutges pel mig, cosa que ve a demostrar que som capaços d’entrepussar diverses vegades amb la mateixa pedra sense resoldre el problema. Vista la situació sanitària de Madrid, amb l’índex més elevat de casos de Covid-19 d’Europa i una tendència a empitjorar, sembla ociós entretenir-se en discussions bizantines, però és evident que el Govern central també hauria de ser rigorós a l’hora de plantejar mesures, respectant la legalitat i d’altra banda que, com ja es va dir en el cas de Lleida, els jutges no són epidemiòlegs i que, en una situació excepcional com la que vivim, la prioritat és combatre l’epidèmia i prendre totes les mesures necessàries amb la màxima urgència.

La qüestió pot resoldre’s fàcilment decretant un estat d’alarma parcial a Madrid o com es va fer a Catalunya amb el cas de Lleida o prèviament Igualada, però s’haurà perdut un temps preciós, s’ha multiplicat la imatge d’enfrontament entre polítics i jutges i entre els mateixos partits i, mentrestant, la pandèmia segueix la seua expansió. I tant de bo que no facin falta més confinaments parcials, però si s’hagués de prendre aquesta decisió que no es repeteixin els mateixos errors.