EDITORIAL
Canvi de model
La decisió del comitè executiu i del consell general de GlobaLleida de “reformular” el consorci és una manera de reconèixer que es canvia de model de promoció econòmica amb la col·laboració de diverses institucions per apostar per la integració de l’ens als organismes econòmics de la Diputació, que al cap i a la fi s’havia convertit en el patrocinador principal a la vista que la Paeria no assignés cap partida per al seu finançament. S’ha de reconèixer que GlobaLleida, creada el 2010, era un bon projecte per agrupar tots els instruments de promoció econòmica, per captar inversions per al territori, fomentar la creació d’ocupació i l’emprenedoria i també canalitzar possibles ajuts a les empreses lleidatanes. Però reclamava agilitat en la gestió, dinamisme per buscar noves vies d’inversió i finançament i sobretot voluntat unitària de les institucions que la van crear, Paeria, Diputació, Universitat de Lleida i cambres de comerç de Lleida i Tàrrega. No obstant, des del primer moment hi va haver marcatge entre Paeria i Diputació, governades per partits de diferent color, i receloses sempre del protagonisme o el lideratge que pogués tenir el competidor, i la primera entrepussada per al futur de GlobaLleida ja va ser que els patronats de turisme quedessin fora del nou consorci encara que es va explicar que la seua integració quedava per a una segona fase a la qual no s’ha arribat mai perquè la Diputació sempre s’ha sentit molt satisfeta amb el seu patronat de turisme i no va voler diluir-lo en un ens de futur encara incert. La il·lusió i l’empenta amb què va nàixer el consorci també s’ha anat difuminant en els últims anys després d’haver ajudat en la creació de 557 noves empreses, que han permès generar 699 llocs de treball amb una inversió superior als vuit milions d’euros i amb el canvi de color polític a la Paeria semblava inevitable una reformulació que finalment s’ha concretat en el fet que sigui la Diputació la que assumeixi el lideratge i la direcció del consorci. S’haurà de veure com s’integra dins de l’estructura de la Diputació: si passa a formar part del consorci que ja funciona, si manté l’autonomia, si s’especialitza en la captació de fons europeus, com es coordina amb els ens que ja funcionen i quin paper es reserva a les institucions minoritàries. És una cosa que haurà de concretar el president Talarn, però és evident que s’ha acabat un model i en comença un altre.