De la Xina a Catalunya

Les autoritats de la ciutat oriental xinesa de Qingdao van anunciar ahir que sotmetran els seus més de 9 milions d’habitants a proves del coronavirus, després que en les últimes hores es diagnostiquessin 12 positius, 6 dels quals asimptomàtics. A falta de confirmació per part de les autoritats sanitàries xineses, aquests casos podrien suposar el final de la ratxa de 57 dies consecutius sense contagis locals al país. En el conjunt del gegant asiàtic, les dades oficials apunten que hi ha actualment 230 encomanats actius, 395 infectats asimptomàtics en observació i 7.961 contactes confinats. Mentrestant, la segona onada de la pandèmia prossegueix imparable a Europa, amb molts països incrementant el nombre de contagis malgrat les mesures d’emergència dictades per les autoritats a les zones més afectades. Especialment greu és el cas de la Comunitat de Madrid, en la qual ja hem insistit per activa i per passiva que s’ha actuat tard i malament, i amb una irresponsabilitat política absoluta per part dels dirigents autonòmics, que ha posat en perill la salut dels seus ciutadans i per extensió de la resta de l’Estat. Pel que fa a Catalunya, no està al marge de decisions discutides, sobretot en l’inici de la crisi al març, especialment a les residències, i al Segrià al juliol per falta de prevenció, però el que està clar és que la Generalitat sempre ha anteposat la salut pública a interessos polítics i econòmics, i que fruit d’aquesta balança s’ha aconseguit arribar a la tardor en una situació epidemiològica millor que les 20 regions europees que encapçalen el rànquing negatiu.

Però millor no vol dir bona, i superats els 300 punts d’índex de rebrot, arriba el moment de tornar a prendre mesures que evitin les desgràcies del març. Tant de bo Catalunya i Espanya sencera tinguessin la capacitat sanitària i econòmica que permet a aquesta ciutat xinesa fer tests massius a 9 milions de persones però, atès que la nostra economia està molt per sota d’aquestes possibilitats, es pot centrar en els casos i els rastrejadors tots els esforços. Individualment, tots tenim una part de responsabilitat per frenar l’actual escalada, però correspon a les administracions posar els mitjans, tècnics i de personal, perquè evitem entre tots més morts i puguem marcar el camí de la recuperació econòmica. No fer-ho ja sabem les conseqüències que té.