La queixa d'hostaleria

El sector de l’hostaleria catalana es va manifestar ahir a Barcelona per protestar pel tancament de bars i restaurants durant quinze dies, mentre fan càlculs sobre les pèrdues milionàries que patiran, els locals que es veuran abocats al tancament i els llocs de treball que es destruiran. Es queixen que al cap de pocs dies que la mateixa Generalitat plantegés la possibilitat de reobrir discoteques i locals de lleure adoptés una mesura tan dràstica sense estudiar cap altra alternativa, de manera que implícitament es responsabilitza el sector del rebrot de casos quan la immensa majoria d’establiments aplicava les normes i hi pot haver altres factors, com les aglomeracions en el transport públic, obertures universitàries, festes encobertes o botellons, que puguin tenir més incidència. Calia prendre mesures perquè el rebrot és una realitat que pot anar a més amb el fred, però és discutible que la fonamental sigui tancar un sector de la transcendència de l’hostaleria a Catalunya, perquè només a Lleida es calculen pèrdues de 48 milions amb 13.000 llocs de treball destruïts durant el temps de tancament que desgraciadament pot ser superior a quinze dies. Hi havia alternatives al tancament total, com demostren les decisions d’altres països, sense haver d’arribar a l’extrem de Madrid, que malgrat l’estat d’alarma i la gravetat de la seua situació epidemiològica els manté oberts. Així, a França han decretat toc de queda des de les 9 de la nit a les 6 del matí, però a les grans ciutats amb bars i restaurants oberts subjectes a limitació d’aforament i a crear un registre de la seua clientela; a Anglaterra, amb més incidència de la Covid, els pubs i restaurants han de tancar a les 10; a Itàlia, l’hostaleria ha de tancar a les 9 o les 12 segons les seues característiques, i a Alemanya s’han suspès tots els esdeveniments massius, però els bars poden estar oberts fins a les 11 de la nit, i fins i tot a Txèquia, que lidera els casos en aquesta segona onada, els bars poden obrir fins a les vuit amb quatre persones per taula. I en tots els casos distingeixen les restriccions per zones segons la incidència dels brots. Aquí es tracta igual l’Alta Ribagorça, gairebé sense casos, que l’àrea metropolitana de Barcelona, amb més risc, i s’han descartat els límits horaris o mantenir les terrasses. Ho pagarà el sector i el conjunt de l’economia, i tant de bo no es tradueixi el tancament en un increment de festes privades o botellons.