Trapero, absolt

L’absolució de Josep Lluís Trapero i dels que ocupaven la cúpula dels Mossos el setembre i l’octubre del 2017 dels delictes de sedició i desobediència és una excel·lent notícia per als afectats però també per a la policia catalana, que veu ratificada l’actuació dels seus comandaments amb una reiterada menció dels jutges als principis de “proporcionalitat, congruència i oportunitat”. Si ja va sortir reforçat el major Trapero amb les seues declaracions al Suprem en el judici als dirigents del procés i a l’Audiència Nacional quan era ell el que s’asseia al banc dels acusats, encara es reconeix més la seua gestió en la sentència coneguda ahir, que elogia la seua actuació a l’assegurar que “va afrontar la situació d’una manera que va evitar greus danys i va intentar complir la resolució judicial, igual que abans havia fet amb les ordres que havia emès la fiscalia superior”. L’Audiència Nacional reconeix que “l’acusat venia obligat a fer tots els possibles per complir els mandats del Tribunal Constitucional i la fiscalia, però en la ponderació dels interessos en joc, el cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seua actuació impedir a tot preu el referèndum”, i afegeix que, si es produïen danys irreparables, la seua gestió professional hauria estat un fracàs i que la “prudència davant d’una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum i l’estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials”. En conjunt, la sentència dóna versemblança al testimoni de Trapero, fins i tot en el pla per detenir Puigdemont i el seu govern en cas que ho sol·licités l’autoritat judicial, amb la qual cosa desbarata les tesis de la fiscalia i dels informes de la Guàrdia Civil que l’acusaven de col·laboracionista amb l’independentisme, i deixa en evidència el coronel Pérez de los Cobos, que encapçalava aquestes acusacions, i també es recull en la resolució una crítica al govern de Rajoy al recordar-li que, en un sistema democràtic avançat com l’espanyol, la seua legislació inclou una bateria de ressorts per frenar possibles abusos de les autoritats autonòmiques. Encara que hi ha un vot particular i hi pot haver recursos, és evident que la figura del major Trapero i el cos que dirigia surten reconeguts com a policies eficaces al servei dels jutges que van evitar mals majors.